Dissabte 17 setembre, 18h
èlia casanova & lucentum xvi
Dolcissimi respiri
Dones als cançoners renaixentistes i al Seicento italià.
ÈLIA CASANOVA, soprano
LUCENTUM XVI
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Gebhard David, cornetto
Carles Vallès, flautes i baixó
Antoni Lloret, xeremies
Elies Hernandis i Ricardo Ortiz, sacabutxos
Fran López, tiorba i viola de mà
Nando Fernàndez, guitarra barroca i llaüt
Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
DOLcissimi rEspirI
Dones als cançoners renaixentistes i al Seicento italià.
Virgen reina gloriosa, de Lope de Baena (fl. 1470-1520). Cançoner de Barcelona [BC454]
La bella malmaridada, de Gabriel Mena (1470-1528). Cançoner de Palau [1490-1505]
Aquella mora garrida, de Gabriel Mena. C. de Palau
La Fille Guillemin, ballo anònim del cançoner de Montecassino (1480-90)
De ser mal casada, de Diego Fernández, C. de Palau.
Nina e vina, anònima del Cançoner de la Colombina (1460-1480)
De la dulce enemiga, de Gabriel Mena, C. de Palau
Basciami mille, mille volte, del Quinto libro de madrigali (1585) de Luca Marenzio (1533-1599).
Maria, dolce Maria, del Primo libro dell musiche (1618) de Francesca Caccini (1587-1645?)
Che si può fare?, op.8 (1664) de Barbara Strozzi (1619-1677)
Lasciatemi qui solo, del Primo Libro (1618) de Francesca Caccini
Sinfonia de La Liberazione di Ruggiero dall’isola d’Alcina (1625), de Francesca Caccini
O Chiome belle, del Primo Libro (1618) de Francesca Caccini
Chi desia di saper, del Primo Libro (1618) de Francesca Caccini
Dolcissimi respiri, o Il silentio nocivo, op.1, (1644) de Barbara Strozzi
Amor dormiglione, de les Cantate, ariette e duetti (1651), op.2, de Barbara Strozzi
Tant lo seny y fantasia, contrafacta d’Un sarao de la Chacona, (1644) de Joan Aranyés (c.1580-c.1650), amb text del Sarao de Amor de Joan Timoneda (València, 1520-1583)
SOBRE la cantant
èlica casanova
Nascuda a Faura, Èlia Casanova va obtenir el títol Superior de Cant al Conservatori de Música de València sota la tutela de Consol Rico, especialitzant-se en música antiga, amb beca de l'Institut Valencià de la Música, al Royal Birmingham Conservatorium amb el prestigiós tenor Andrew King. Ha estat guardonada amb diferents premis, entre els quals destaquen el Cecil Drew Oratorio Prize, el premi a la millor cantant de Música Antiga del Royal Birmingham Conservatorium, i el Premi Especial del Jurat al Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón. El 2019 el seu disc L’Universo sulla pelle va rebre el Premi Carles Santos a millor disc de recuperació de patrimoni.
Ha rebut classes d'Andreas Scholl, Jean Tubery, Richard Levitt, Maria Jonas, Maria Schiabo, Carlos Mena, Lambert Climent, Robert Expert, Helena Lazarska, Paloma Gutierrez del Rierol entre d'altres i ha treballat amb directors com Jordi Savall, Fabio Biondi, Massimo Spadano, Carles Magraner, Eduardo López Banzo, Patrick Fournillier o Josep Ramon Gil-Tàrrega, entre d'altres.
Com a solista, Èlia ha actuat en auditoris, teatres, catedrals, esglésies i capelles de tot el món, des del Palau de la Música Catalana i el Palau de les Arts de València, passant pel Walt Disney Concert Hall (Los Angeles), el Symphony Center Orchestra Hall (Xicago), el Tang Xianzu Theater a Fuzhou (Xina), o l'Acropolium de Cartago (Tunísia), entre d'altres.
Fins ara ha enregistrat vint-i-sis discos amb diverses agrupacions. En els darrers dos anys ha gravat Super Lamentationes. Cristóbal de Morales, Germanies, Cantigues de Santa Maria i Mediterrània amb Capella de Ministrers, entre d’altres.
Ha participat en festivals de música de tot el món entre els quals destaquen una gira pels EUA amb Jordi Savall, Festival de Cremona, el BachFest Leipzig, el Festival Accadèmia Musica Antica di Milano, el Festival Voix et Route Romaine de Alssacia, entre d'altres.
SOBRE la grup
lucentum xvi
Grup de ministrers dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces èpiques o d’amor d’origen cortesà i popular.
Entre les seuís actuacions destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes a Barcelona, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES AL PROGRAMa
Dolcissimi respiri és el títol d’un madrigal de la veneciana Barbara Strozzi, una de les dones compositores més important de la història, títol que hem manllevat per a batejar aquest programa. Barbara podria ser una de les moltes dones cantants o instrumentistes que trobem en tantes pintures des de l’edat medieval fins al romanticisme. Protagonisme que, per contra, no té correspondència en les signatures de composicions, com si no estigueren capacitades per a la creació musical de primer nivell. Lluny de la realitat, hem de buscar el motiu en el rol atorgat per la societat patriarcal d’aquelles societats i que, malauradament, encara cueja. Relegades a determinats oficis i vetades per a d’altres, van ser poques les que van aconseguir trencar els paradigmes establerts en el camp de la composició.
Aquest concert tindrà com a nexe comú la presència femenina en la música renaixentista dels segles XV i XVI, i el primer barroc del XVII. El percurs d’aquests segles s’iniciarà amb una selecció de polifonia renaixentista dels cançoners de Barcelona, Palau, Montecassino i Colombina. A través d’aquest recull, coneixerem costums i episodis de dones religioses, nobles i burgeses, això sí, sota el prisma d’homes compositors alliçonadors de la moralitzadora societat patriarcal imperant.
En Virgen, reina gloriosa del Cançoner de Barcelona, la mare de déu és presentada com a reina, igualant-la així amb els «divins» monarques, premiant l’engendrament de Jesús de Natzaret, i haver-ho fet sense fecundació (!). Les dones en molts textos són objecte del desig, com en l’intent de justificar l’adulteri per ser La bella mal maridada, curiosament obra del Cancionero de Palacio de la cort d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, on aquests temes feien gràcia, mentre les dones eren majoritàriament les víctimes de les purgues de la inquisició. En canvi, en una altra del mateix cançoner, De ser mal casada, musicada per Diego Hernández, una dona es lamenta de les injustícies i vexacions a les que es veu sotmesa. El desig a la dona també està present en la inquientant, per la incitació a la pederastria, Niña e viña de la Colombina, cançoner d’ús a la mateixa cort i precedent al de Palacio, i que així es coneix per haver estat adquirit per Hernando Colom, fill de Cristòfor «el descobridor», en 1534. L’enyor per la pèrdua de l’amor d’una dona mora per haver estat «segrestada» per altres moros, està narrat en Aquella mora garrida. L’obra que tanca el repertori renaixentista i obri la porta al Seicento Itàlia, és altra peça sensual, com ho és Basciame mille, mille volte (besa’m mil voltes) de Luca Marenzio. La presència de peces escrites per homes tindrà una mostra més amb una contrafacta del Sarao de la Chacona del lleidatà Joan Aranyés a la que hem incorporat el text del poema Tant lo seny y fantasia del cançoner Sarao de amor de l’escriptor valencià del segle XVI Joan Timoneda.
I arriba l’hora de les dones compositores i del barroc amb Francesca Caccini, cantant de la cort florentina dels Medici, com també ho eren sa mare Lucia i sa germana Settimia. La faceta de compositora, però, ha quedat invisibilitzada sota el cognom associat al seu pare, Giulio Caccini. El 1625 Francesca, coneguda com a La Cecchina, estrena La Liberazione di Ruggiero de l’isola d’Alcina, òpera on el protagonista masculí, Ruggiero, és un cobard i incapaç que resulta superat en imaginació, desigs, bondat i pensament, per dos dones, Melissa i Alcina. Sens dubte, la Liberazione del títol és tot un missatge reivindicatiu. D’aquesta òpera sentirem la simfonia inicial, enmarcada per autèntics safirs de bellesa com són les àries del seu Primo libro delle musiche de 1618: Maria, dolce Maria, Lasciatemi qui solo, O Chiome belle i Chi desia di saper.
I pocs anys després, de Florència passem a Venècia de la mà de Barbara Strozzi, batejada com a Barbara Valle, filla d’Isabella Garzoni, criada de Giulio Strozzi, qui a més d’adoptar-la, va intercedir per a que el gran Francesco Cavalli fora el seu instructor musical, i fer-la entrar en la prestigiosa Accademia de Gli Incogniti. D’ella sentirem el madrigal Dolcissimi respiri, o el silencio nocivo, potser altre missatge de denúncia de la submissió femenina, la trista i commovedora Che si puo fare en versió instrumental, i l’alegre i espurnejant Amor dormiglione. Servisca d’homenatge a totes les dones que durant la història, i encara ara, han patit el jou del masclisme.
Dissabte 27 setembre, 19:30h
gli incogniti
«J’aime mieux ce qui me touche...»
Un passeig al compàs de la música clàssica francesa
Amandine Beyer, violí i direcció
Baldomero Barciela, viola da gamba
Anna Fontana, clavicèmbal
.png)
PROGRAMA
«J’aime mieux ce qui me touche...»
Un passeig al compàs de la música clàssica francesa
François Couperin (1668-1733)
Deuxième Concert Royal (1722)
Jean-Marie Leclair (1697-1764)
Sonata II en mi menor (1743)
Jacques Champion de Chambonnières (ca. 1601-1672)
Suite en fa del 2ème livre (1670)
Jean-Féry Rebel (1666-1747)
Sonata VI en si menor (1713)
Jean-Philippe Rameau (1683-1764)
5ème Concert de les Pièces pour clavecin en concert (1741)
sobre el grup
gli incogniti
Fundat en 2006 per un grup d'amics reunits entorn de la violinista Amandine Beyer, el grup pren el seu nom de la Accademia degli Incogniti un actiu cercle literari liberal de la Venècia del segle XVII. Amb el seu nom hereta també el seu esperit, un gust pel desconegut en totes les seues formes, per l'experimentació amb les sonoritats, la cerca de repertori, el redescobriment dels "clàssics" i d'obres mestres desconegudes.
Actualment el grup Gli Incogniti és un referent de la interpretació històricament informada.. El grup és convidat habitualment pels més importants auditoris del món: Philharmonie de París, Théâtre dones Champs-Elysées, Wigmore Hall de Londres, Philharmonie de Essen, Operes de Bordeus, Dijon i Rouen, Oji Hall de Tòquio, Philharmonie de Luxemburg, BOZAR Brussel·les, Fondation Royaumont, Arsenal de Metz, Théâtre de la Ville (París), Auditorium du Louvre, La Coursive... Participa també en grans festivals entre els quals es poden citar el Boston Festival en USA, Oude Muziek Utrecht, el Printemps dones Arts de Montecarlo, el DT. Festival Bruges, Festival Internacional de Bergen a Noruega, el festival de Torroella a Espanya, els festivals de Saintes, Montpeller, Sablé, Ile-de-France...
NOTES al PROGRAMA
"M'agrada més el que m'emociona que el que em sorprén" («J’aime mieux ce qui me touche que ce qui me surprend»), així va descriure i va contrastar François Couperin la música francesa i la italiana. En aquest programa, els músics de Gli Incogniti prenen partit per la música francesa i presenten una varietat de xicotetes joies molt volgudes per ells.
No obstant això, la influència de la música italiana mai deixa d'evidenciar-se, com en el cas de Rebel i Leclair, que, fascinats per ella, n’ofereixen una adaptació molt personal. Couperin, Rameau i Chambonnières, per part seua, van aconseguir una espècie de perfecció clàssica d'aquest estil "touchant", és a dir, commovedor.
Dissabte 1 octubre, 19:30h
vespres d'arnadí
invisibili
Aries i simfonies d’autors barrocs invisibilitzats
XAVIER SABATA contratenor
VESPRES D’ARNADÍ
Dani Espasa, clavecí i direcció
Pere Saragossa, oboé
Farran Sylvan James, violí solista
Luca Giardini, Oriol Algueró, Kathleen Leidig, Cecilia Clares, violins
Natan Paruzel, viola
Oleguer Aymamí, violoncel
Mario Lisarde, violone
Rafael Bonavita, tiorba i guitarra barroca
PROGRAMA
inVISIbILI
Aries i simfonies d’autors barrocs invisibilitzats
Tomaso Albinoni (1671-1751), Il nascimento dell’Aurora (Venècia, c.1710)
“Con cetra più sonora”
Giovanni Bononcini (1670-1747), Astianatte (Londres, 1727)
“Render mi vuole”
Antonio Lotti (1667-1740), Ascanio (Dresden, 1718)
Simfonia
Giovanni Alberto Ristori (1692-1753), Le fate (Dresden, 1736)
“Bellezze adorate”
Giovanni Porta (c.1671-1755), Farnace (Bolonya, 1731)
“Non sempre gradina
Francesco Gasparini (1661-1727), L’Oracolo del fato (Viena, 1709)
“Qui ti scrivo o nome amato”
Nicola Porpora (1686-1768), Deianira, Ercole e Iole (Nàpols, 1711)
“Scuote la chioma d’oro”
Francesco Mancini (1672-1737), Alessandro il Grande in Sidone (Nàpols, 1706)
Simfonia
Geminiano Giacomelli (1692-1740), Gianguir (Venècia, 1729)
“Mi par sentir la bella”
Domenico Natale Sarro (1679-1744), Siroe ,re di Persia (Nàpols,1726)
“Gelido in ogni vena”
sobre el solista
xavier sabata
El contratenor català Xavier Sabata es va formar com a actor en l'Institut del Teatre de Barcelona abans d'estudiar cant en la ESMUC de Barcelona i en la Musikhochschule de Karlsruhe. El repertori de Sabata abasta des de Cavalli i Monterverdi, passant pels herois de l'òpera seriosa barroca, fins a obres contemporànies. Ha actuat amb formacions com Els Arts Florissants, Europa Galant, Collegium 1704, l'Orquestra Barroca de Venècia. Ha actuat en sales prestigioses de tot el món com Concertgebouw d'Amsterdam, Barbican Center i Wigmore Hall de Londres, Lincoln Center de Nova York, Kennedy Center de Washington DC i Tchaikovsky Hall de Moscou. Va ser guardonat amb el Premi Òpera Actual en 2013. La seua extensa discografia sota grans segells com Virgin Classics/EMI, Decca, Harmonia Mundi Iberica i Vaig apartar inclou enregistraments d'òperes de Händel, Faramondo, Arminio, Ottone i altres treballs premiats com Alessandro i Tamerlano.
sobre el grup
vespres d'arnadí
VESPRES D'ARNADÍ és una orquestra barroca creada l'any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics. El seu nom recorda els concerts que al segle XVIII, eren habitualment oferts als VESPRES com a postres dels sopars distingits de nobles i burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’ARNADÍ, un dels postres més antics del País Valencià.
Amb una intensa activitat concertística, el conjunt actua a importants sales i festivals d'Europa com Peralada, Barcelona, Sevilla, Santander, Madrid, Londres, Halle, Praga i Ostrava, entre d'altres.
Vespres d'Arnadí compta amb els treballs discogràfics Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re Major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada, la favorita de Händel, tots tres amb el segell Musièpoca. L'últim dels discos porta per títol L'Alessandro amante, i està protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata i editat amb el segell Aparté.
A més dels cantants esmentats, l'orquestra col·labora amb prestigiosos solistes, com les mezzosopranos Vivica Genaux, Mary Ellen Nesi i Marta Infante; les sopranos Núria Rial, María Hinojosa, Sunhae Im i Marie Lys; les contralts Hilary Summers i Sonia Prina; i els tenors Emiliano González Toro i Juan Sancho, per citar-ne alguns exemples.
Vespres d’Arnadí rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Ramon Llull.
NOTES al PROGRAMA
Alguns sinònims d'invisible: imperceptible, amagat, ocult, cobert…
inVISIBILI és un doble homenatge:
-primerament, a tots aquells compositors la rellevància i la presència dels quals ha sigut ocultada, coberta, amagada… per uns complexos processos durant el desenvolupament de la història de la música.
-i seguidament, a tots aquells extraordinaris músics la presència dels quals queda oculta, coberta, amagada, passa desapercebuda per la naturalesa homogènia d'una orquestra.
Aquest recital està format per una col·lecció d'àries que posen el focus en extraordinaris compositors i òperes - interpretats molt rarament- i en els extraordinaris músics que m'acompanyen, ja que la majoria de les àries tenen un instrument solista, un obligato.
Dissabte 9 Octubre, 20h
al firdaus ensemble
La València del Xarq Al-Andalus
L’entorn d’Al-Rusafí, poeta andalusí de la València almohade
Ali Keeler, violí i veu solista
Youssef El Mezghildi, qanún
Omar Benlamlih, veu solista i percussió
Montserrat B. Vives, violoncel
Muhammad Domínguez, percussió i cor
Efrén López, oud
PROGRAMA
La València del Xarq Al-Andalus
L’entorn d’Al-Rusafí, poeta andalusí de la València almohade
Ayatun-Nur, recitació de l’Alcorà
La crida, tradicional d’Aleppo
Floreix a la medina, cançó popular mediterrània
Tornant a l’únic, taqsim llaüt en maqam Rast
Gul Yuzunu, tema sufí turc
Salawat celta
Uzzal Pesrev, instrumental
Salveu València!, poema d’Ibn Al-Abbär (València 1199 - Tunis 1260)
Atainaka bil Faqri, moaxaha d’Abu al-Hasan al-Shushtari (Guadix? c.1203 - Egipte 1269)
Tema andalusí, poema d’Muḥammad ibn Ġālib al-Rusāfī (València c.1141 - Màlaga 1177)
Al-Madha morisc, poema morisc en llengua aljamia
Al Fiyashiyya, tradicional andalusí
SOBRE EL GRUP
al firdaus ensemble
Al Firdaus Ensemble és un conjunt de música andalusina i sufí basat en la ciutat de Granada, està compost per músics professionals d'origen marroquí, anglés i veneçolà.
En el moment en què els músics afinen els seus instruments afinen també els seus cors per a rebre la inspiració del moment i d'aquesta manera elevar a l'audiència a un estat de contemplació. Tradicionalment es defineix aquest tipus de música amb la paraula àrab sama´ que podria traduir-se com l'art d'escoltar. L'estil tan original de la seua música és un resum de diferents estils musicals i inclou temes originals amb influències cèltiques i del flamenc, així com arranjaments de cançons provinents del ric llegat de la tradició sufí de fonts àrabs, andalusís i turques. Les cançons són principalment en àrab amb lletra de la poesia dels grans mestres sufís de l'Al-Andalus i del món àrab, Ibn Arabi i Al-Shushtari. El seu repertori inclou adaptacions de poemes escrits en aljamiat, la llengua escrita pels moriscos andalusís durant el segle XVI usant l'escriptura àrab.documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
La València
del Xarq Al-Andalus
El programa «La València del Xarq Al-Andalus» reuneix diferents cançons i melodies de tradició andalusina entorn al poeta conegut com AL-RUSSAFI. Muḥammad ibn Ġālib al-Rusāfī està considerat el millor poeta de València del període almohade. Encara que va escriure la seua producció a Màlaga, és el gran cantor nostàlgic de València. La seua Elegia Valenciana és la peça mestra, no sols d'aquest autor, sinó de tota la poesia continuadora de l'estil jafayí, escrita pels poetes aràbics valencians. Va nàixer a Russafa, barri de València, en data que alguns historiadors situen a mitjan del segle XII, tal vegada el 1141. València està en la memòria del poeta com la pàtria distant i estimada; el paradís perdut d'on se’n va anar de jove i on tornar era impossible. Aquesta distància li inspira versos magnífics i converteix la llar dels seus avantpassats en un nom màgic, ple de ressonàncies literàries que l'havien convertit en un paradís enjardinat en els poemes d’Ibn Jafaya o d’Ibn al-Zaqqaq, poetes dels quals al-Russafí és considerat deixeble i continuador.