
Divendres 10 d'octubre, 20:30h
èlia casanova
d'elvas a roma
Els cançoners d'Elvas i Palacio i el Seicento italià

Èlia Casanova, soprano
Belisana Ruiz, viola de mà
Pedro Estevan, percussions
PROGRAMA
D'Elvas a Roma
Cançoners d'Elvas i Palacio i el Seicento italià
Cançoner d’Elvas (c. 1560 i 1570)
De vos y de mi quexoso
De vos, e de mim naceo
Porque me nâo ves loâna
Bendito sea aquel día
Lo que queda es lo seguro
Cançoner Musical de Palacio (c. 1505 i 1520)
Mas vale trocar, Juan del Encina
Si habrá en este baldrés, Juan del Encina
La canción del Emperador, Luis de Narvaez
Ay triste que vengo, Juan del Encina
Por unos puertos arriba, anònim,
Que me queréis caballero, anònim
Diferencias sobre Guárdame las vacas, Luis de Narvaez
¿Qué es de ti, desconsolado?, Juan del Encina
Juan Arañés Sallén (*1580c; †1649c)
Libro segundo de tonos y villancicos con la cifra de la guitarra española a la usanza romana
Halconcillo nuevo
Dígame un requiebro
Marionas, diversos autors
Dulce desdén
Canarios, Gaspar Sanz
Mi zagala
NOTES al PROGRAMA
El concert "D'Elvas a Roma" (El Cançoner d'Elvas, El Cançoner Musical de Palau i el segon llibre de tons i nadales de Juan Arañés), per a soprano, corda polsada (viola de mà i guitarra barroca) I percussió històrica, pretén transportar l'oient en un viatge sensorial a dues èpoques de la història de la història. Dues èpoques de gran riquesa artística i un reconeixement d'un estil propi. En una hora aproximadament, "D'Elvas de Roma" mostra clarament la música de la península ibèrica durant aquests dos períodes. D'una banda el "Cancionero de Elvas" i el "Cancionero Musical de Palacio", el primer trobat a la ciutat fronterera entre Espanya i Portugal, el segon un dels manuscrits més valuosos del renaixement espanyol amb cançons d'amor cortès executades amb l'instrument més excels de l'època, la viola, i en aquest cas acompanyades per la percussió. D'altra banda i com a mostra de música més castitza una recopilació d'obres del mestre Juan Arañés que va treballar amb l'ambaixador d'Espanya a Roma i va utilitzar la música com a estendard de la seva cultura.
ÈLIA CASANOVA
soprano
Nascuda a Faura, Èlia Casanova va obtenir el títol Superior de Cant al Conservatori de Música de València sota la tutela de Consol Rico, especialitzant-se en música antiga, amb beca de l'Institut Valencià de la Música, al Royal Birmingham Conservatorium amb el prestigiós tenor Andrew King. Ha estat guardonada amb diferents premis, entre els quals destaquen el Cecil Drew Oratorio Prize, el premi a la millor cantant de Música Antiga del Royal Birmingham Conservatorium, i el Premi Especial del Jurat al Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón. El 2019 el seu disc L’Universo sulla pelle va rebre el Premi Carles Santos a millor disc de recuperació de patrimoni.
Ha rebut classes d'Andreas Scholl, Jean Tubery, Richard Levitt, Maria Jonas, Maria Schiabo, Carlos Mena, Lambert Climent, Robert Expert, Helena Lazarska, Paloma Gutierrez del Rierol entre d'altres i ha treballat amb directors com Jordi Savall, Fabio Biondi, Massimo Spadano, Carles Magraner, Eduardo López Banzo, Patrick Fournillier o Josep Ramon Gil-Tàrrega, entre d'altres.
Com a solista, Èlia ha actuat en auditoris, teatres, catedrals, esglésies i capelles de tot el món, des del Palau de la Música Catalana i el Palau de les Arts de València, passant pel Walt Disney Concert Hall (Los Angeles), el Symphony Center Orchestra Hall (Xicago), el Tang Xianzu Theater a Fuzhou (Xina), o l'Acropolium de Cartago (Tunísia), entre d'altres.
Fins ara ha enregistrat vint-i-sis discos amb diverses agrupacions. En els darrers dos anys ha gravat Super Lamentationes. Cristóbal de Morales, Germanies, Cantigues de Santa Maria i Mediterrània amb Capella de Ministrers, entre d’altres.
Ha participat en festivals de música de tot el món entre els quals destaquen una gira pels EUA amb Jordi Savall, Festival de Cremona, el BachFest Leipzig, el Festival Accadèmia Musica Antica di Milano, el Festival Voix et Route Romaine de Alssacia, entre d'altres.
BELISANA RUIZ
viola de mà i guitarra barroca
Nascuda a Sòria, inicia els estudis de guitarra clàssica a l'edat de huit anys. Es trasllada a Barcelona on obté el 2009 el Títol Superior de Guitarra Clàssica i Contemporània a l'Escola Superior de Música de Catalunya sota la direcció d'Àlex Garrobé, i el 2014 el Títol Superior d'Instruments de Corda Polsada amb Xavier Díaz-Latorre.
Ha actuat en diversos festivals i auditoris, com el Festival Internacional Joan Brudieu, I Festival de Guitarra de Roses, Auditori de Barcelona, Bellas Artes de Madrid, Centre Bonemaisson de Barcelona, Sala Glazunov de Sant Petersburg, Sala de Concerts de Ràdio Nacional de Polònia Lutoslawski, Palau de la Música de Barcelona i Gran Teatre del Liceu de Barcelona i Palau de la Música Catalana.
Ha col·laborat amb Musicològics en la proposta: “La millor col·lecció de guitarres del món” al Museu de la Música de Barcelona, on va interpretar nombrosos concerts amb guitarres originals de la col·lecció del Museu. Ha col·laborat amb nombrosos ensembles especialitzats en interpretació històrica com: Sarao de Musas, Acadèmia 1750, La Gran Chapelle d'Albert Recasens, Concert de Nations de Jordi Savall… Forma part dels grups Canto&Basso, WorkinGOpera, La Sonorosa, Seicento is alive i Tañer.
Amb el grup La Sonorosa, ha enregistrat el cd Vida Bona, treball monogràfic sobre la música de Luis de Briceño per al segell La màde guido. Ha enregistrat la guitarra solista de la Banda Sonora "Jean-François i el sentit de la vida", dirigida per Sergi Portabella, i amb música de Gerard Pastor. Amb el grup TANYER han llançat el seu primer disc, IM-POSSIBLES, dedicat a les danses instrumentals del segle XVII, editat per Lindoro.
pEdro estevan
percussions
Nascut a Sax (Alacant) el 1951, cursà els estudis de percussió al Conservatorio Superior de Música de Madrid i a França (Aix-en-Provence) on estudià percussió contemporània amb Sylvio Gualda, i percussió africana amb el mestre Doudou Ndiaye Rose. També ha estudiat la tècnica de hand-drums amb Glen Vélez. Membre fundador de l’Orquestra de las nubes i del Grupo de Percusión de Madrid, ha col·laborat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, RTVE, Simfònica de Madrid, Gulbenkian de Lisboa, i l’Orchestra of the 18th Century, així com amb els grups Koan, Sacqueboutiers de Toulouse, Paul Winter Consort, Camerata Iberia, Ensemble Baroque de Limoges, The Harp Consort, Mudéjar i Orquestra Barroca de Sevilla, entre d’altres.
Músic eclèctic, Pedro es dedica especialment a la música antiga amb Hespèrion XXI, Le Concert des Nations, Laberintos Ingeniosos i a la música contemporània amb Rarafonía. Ha compost música per a Alesio d’Ignacio García May i per a La Gran Sultana de Cervantes dirigida per Adolfo Marsillach.
Com a solista ha actuat amb l’Orquestra de Cambra Nacional d’Espanya i amb l’Orquestra Reina Sofía, i ha intervingut en diversos muntatges teatrals de Lluís Pasqual, Núria Espert i Adolfo Marsillach. Ha sigut director musical del muntatge El Caballero de Olmedo de Lope de Vega, dirigit per Lluís Pasqual.
Ha participat en més de 100 discs entre els que destaquen els seus propis treballs Nocturnos y Alevosias i El aroma del Tiempo. És professor de percussió històrica a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
