Diumenge 26 Setembre, 18h
Música Trobada
La dolça melodia
Concert commemoratiu del 300 aniversari del naixement de
Pasqual Fuentes Alcàsser (Aldaia, 1721-València, 1768)
Francesc Valldecabres, orgue i direcció
Pilar Moral i Carmina Sánchez, sopranos
Enric Llorens i Víctor Yusà, violins
Regina Fuentes, violoncel
.jpg)
PROGRAMA
LA DOLÇA MELODIA
Pasqual Fuentes Alcàsser (Aldaia, 1721 – València, 1768)
· Oh, admirable sacramento, villancet al Corpus Christi.*
· Aleph. Ego vir videns, lamentació a duo pel Dijous Sant.
· El dragón que hoy envidioso, recitat i ària del villancet a la Mare de Déu dels Desemparats.*
· Si de un ave, la dulce melodía, duo de sopranos amb violins de l'Arxiu de la catedral de Girona.
Totes les obres han estat recuperades per Música Trobada.
*Primera interpretació en temps moderns
SOBRE EL GRUP
MÚSICA TROBADA
Des de la seua fundació en 2009, Música Trobada cerca posicionar-se com una plataforma d'investigació, recuperació i difusió de música antiga i barroca, principalment de patrimoni musical hispànic i valencià, amb figures clau com Joan Cabanilles o Pasqual Fuentes Alcàsser.
Formada per Francesc Valldecabres (continu i direcció), Pilar Moral (soprano) i Regina Fuentes (violoncel), compta assíduament amb la col·laboració de professionals de renom dins del sector artístic, tant de musical com d'altres disciplines. Música Trobada ha actuat en diferents espais com el Palau de la Música de València, la sala Alfons el Magnànim, el Museu de Belles Arts de València. També ha actuat en cicles i festivals com els de la Societat Filharmònica de València, FeMAP, Desert de les Palmes, Muses de Sagunt, Peníscola, Vélez Blanco o la Setmana de Música Sacra de Requena, entre altres.
Ens els últims anys destaca la col·laboració amb el Museu de Belles Arts de València, on realitza una sèrie de concerts de nova producció, principalment de recuperació de patrimoni musical valencià; així com l'organització del Curs de Canto Renaixentista i Barroc de Requena.
Música Trobada ha publicat tres treballs discogràfics: Joan Cabanilles. La música d’un temps (Assisi 2011), amb obres de Cabanilles, Pradas, i música tradicional, en el qual compta amb la col·laboració del cantaor Pep Gimeno Botifarra; Ab llicència o sens ella (La Mà de Guido, 2017), amb les nadales en valencià de Pasqual Fuentes (1721- 1768), amb el qual va iniciar el projecte de recuperació del compositor aldaiero i va anar nominant als premis Carles Santos de la Música Valenciana en 2018; i Lamentatio (DCB Produccions/Crissanjor S.L., 2020) dedicat a les lamentacions de Fuentes i presentat en el Teatre de la Zarzuela, amb el qual ha iniciat en 2021 la celebració del 300 aniversari del seu naixement.
NOTES AL PROGRAMa
Pasqual Fuentes Alcàsser va nàixer a Aldaia el 15 de maig de 1721, al si d’una família dedicada al negoci de lli, i afincada en la població des de mitjan segle XVII. A poc a poc coneixem més dades d’aquesta infantesa en una població de vora mil cinc-cents habitants, vinculada a encara al monestir de Poblet i envoltada d’horta i eres. Pasqual Fuentes fou fill de Victoriano Fuentes i Maria Alcàsser, i fou el tercer de sis germans. El seu padrí fou Miquel Marco, mestre del poble, la qual cosa ens permet imaginar que participaria activament en la seua educació, fins i tot, musical.
Als nou anys començà la formació com a infantet en un dels centres principals hispànics, la catedral de València, i sota el mestratge del conegut Josep Pradas, on més tard també ocupà els carrers de mosso de cor i acòlit. Des d’aquest moment, i gràcies a diferents estudis, podem, a poc a poc, seguir la trajectòria d’aquest insigne músic, possiblement un dels més desconeguts del XVIII valencià. Fuentes treballà com a tenor a la catedral d’Albarrasí i fou mestre de capella de l’església de Sant Andreu del cap i casal, fins a arribar a convertir-se en mestre de capella de la catedral de València, tot succeint el seu mestre, Josep Pradas.
La seua producció ens sorprén i corprén per diverses raons: la quantitat ingent d’obres, la qualitat i l’ús d’un nou llenguatge musical, amb una forta
influència galant italiana, l’ús del valencià en algunes obres, l’aparició de recursos vocals molt elaborats o l’ús de músiques populars i tradicionals.
Però, a més a més, entre les composicions trobem vertaderes joies històriques, com la Missa per a la Mare de Déu dels Desemparats, de 1767, i d’altres relacionades amb esdeveniment ben destacats, com la celebració del tercer centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, el 1755; o la proclamació, a València, de Carles III, el 1759, les oposicions a organista a la catedral, etc.
L’estudi dels textos emprats en els villancets de Nadal, així com l’anàlisi musical, ens permeten definir una idea estètica ben clara que el relaciona amb els teòrics musicals i teològics del moment, que cerquen una senzillesa en què domina la paraula i es fa esclaredora per a l’oient.
Fins al moment hem localitzat l’obra de Pasqual Fuentes en centres tan importants com la catedral del Cadis, el monestir de l’Escorial, la catedral del Tarragona, la Biblioteca Nacional de Catalunya, la catedral de Girona i, per descomptat, en tots els arxius valencians catalogats: la catedral de València, el Col·legi del Corpus Christi, la cocatedral de Sogorb, la catedral d’Oriola, etc.
Diumenge 3 Octubre, 20h
Alenar
Sento d’amor la flama
Músiques medievals i del món, celta, mediterrani i hindú
Perepau Ximenis, acordions diatònics i ektara
Sara Parés, flautes renaixentistes i barroques
Àlex Guitart, lavta, tombak, bendir, pandero i gong feng wind)
sobre el grup
ALENAR
El grup Alenar va néixer durant el 2018, fruit del treball conjunt d'en Perepau Ximenis als acordions i la Sara Parés a les flautes. Amb els seus instruments, que respiren amb ells i amb la música que fan sonar, abasten un repertori que va des de la Música Medieval fins al Folk de nova creació, fusionant estils i maneres, i nodrint-se mútuament de les qualitats dels instruments d'arrel i dels de la música antiga.
Vençuts els prejudicis de la catalogació, s'endinsen en aquesta ocasió en l'univers de les Músiques del Món, comptant amb la col·laboració del multi-instrumentista Àlex Guitart, intèrpret de gran bagatge en aquest àmbit.
En les seves respectives trajectòries s'hi compten multitud de concerts en l'àmbit nacional i internacional així com nombrosos enregistraments amb segells discogràfics de prestigi.
PROGRAMA
sento d'amor la flama
· Sento d’amor la fiamma, de Lorenzo da Firenze (m. 1372)
· Stella Splendens, Mariam Matrem, anònim del Llibre Vermell de Montserrat (s. XIV)
· Istampitta “Tre Fontane”. anònim del Manuscrit de Londres BL 29987 (s. XIV)
- - - -
· Suite escocesa Lord Aboyne’s welcome de Francesco Barsanti (1690-1772)
· Logan water
· Birks of Envermay, ,
· Suite irlandesa:
· Down by the Salley Garden, de Herbert Hugues (1889)
· Jiggs., tradicional irlandesa
· Geordie, tradicional anglesa
· Tempus fugit / Bretanya, d’Erwan Menguy (s. XXI)
- - - -
· Tradicionals bengalís: Chatok Bache Kemone, Moner Manush, de Lalon Shah (1774-1890)
· Masar / Palestina, del Trio Joubran (2004)
· Cant de noces dels jueus catalans : “A la núvia“, anònim del Renaixement
- - - -
· Dames de la Mediterrània. Quatre cançons tradicionals:
· La dama d’Aragó, La dama de París”, La dama de Mallorca, La dama de Beirut
· Tres fandangos illencs, tradicionals de Mallorca i Menorca
NOTES al PROGRAMA
Francesco Barsanti, flautista, oboista i compositor italià del Barroc, es va instal·lar a Escòcia en la seva joventut i allà va entrar en contacte amb la música popular, en la qual es va inspirar a l'hora d'escriure una sèrie de peces tan sorprenents com poc habituals i que no són altra cosa que harmonitzacions de cançons populars escoceses. Aquest repertori ens permet fer un veritable viatge a la música celta del segle XVIII i ens mostra, al mateix temps, una experiència primerenca de fusió entre la música tradicional i la música anomenada "culta". Però on és la frontera entre aquests dos universos? Certament seria ben difícil de definir on acaba la tradició i on comença l'erudició... tant pel que fa al repertori com al disseny mateix dels propis instruments.
És amb aquest esperit que ens aventurem, amb "Sento d'amor la flama", a trencar barreres i confrontar músiques que, extretes dels seus respectius contextos i donades de la mà, se'ns presenten com a germanes de sang. I tot això ho fem a consciència, barrejant també instruments d'aquests mons diversos, que van des dels usats habitualment en allò que s'anomena "Músiques del món" fins als més propis de la "Música clàssica" passant, com no pot ser d'altra manera, pels instruments "d'arrel".
Balades escoceses, angleses i gigues irlandeses es mesclen amb músiques de la Mediterrània, però també de l'Índia, Palestina i jueves. Composicions de l'Edat mitjana i del Barroc s'agafen de bracet de la música folk de nova creació.
El nexe que ens serveix per emulsionar tots aquests ingredients i que fa la recepta tan aromàtica no és altre que el tema universal de l'Amor, que ha estat i serà la raó de ser de tanta música des de temps era temps...
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.