NOTES al PROGRAMA

​​

L'esperit malenconiós que impregna la música de John Dowland (1563–1626) recorre els segles amb la mateixa intensitat que al seu temps. El seu art, profundament lligat a la poesia anglesa del Renaixement, s'emmarca en una sensibilitat que va fer de la malenconia un signe de refinament, introspecció i profunditat espiritual. En una època on l'art era reflex de l'ànima humana, Dowland va convertir el llaüt i la veu en instruments d'una emoció continguda, delicada, gairebé suspesa a l'aire. El títol “Llàgrimes en el temps” fa referència a aquesta permanència. La malenconia que habita a les seues composicions –especialment a les cèlebres Lachrimae i a la cançó Flow, my tears (“Fluïsquen les meues llàgrimes”)– viatja a través dels segles com un riu silenciós. Cada acord, cada línia melòdica, sembla pronunciar una veritat senzilla i universal: la bellesa i el dolor comparteixen un mateix origen. En Dowland, el lament mai no es converteix en desesperació, sinó que es transforma en una mena de consol estètic, una forma d'equilibri entre el patiment i la serenitat. La seua música reflecteix una Europa en moviment: l'Anglaterra isabelina a l'esplendor, les corts del nord, el ressò d'Itàlia, on l'expressió musical i poètica aconseguien noves altures. Viatger i esperit inquiet, Dowland va saber traduir en el seu art aquesta barreja de desarrelament i contemplació, aquesta tensió entre la pertinença i la distància que tant va marcar la vida. “Llàgrimes en el temps” proposa una mirada cap a aquesta sensibilitat antiga que, lluny d'haver desaparegut, ens continua parlant avui amb una veu clara i commovedora. Escoltar Dowland és reconèixer-se en un espill que ens torna, a través dels segles, la imatge de la nostra pròpia humanitat. Aquest programa es presenta en el marc del 12é Festival de Música Antiga La Vila del Joy, com a homenatge a la bellesa atemporal de la malenconia i al llegat perdurable de John Dowland.

Miguel Rincón