Divendre 20 de setembre, 20.30h
Divendres 20 de setembre, 20:30h
vespres d'arnadí
nel profondo cieco mondo
MARTA INFANTE, mezzosoprano
VESPRES D'ARNADÍ
Dani Espasa, clavicèmbal i direcció
Pere Saragossa, oboé
Farran Sylvan James, violí I
Alba Roca, violí II
Natan Paruzel,
viola
Oriol Aymat,
violoncel
Mario Lisarde.
violone
PROGRAMA
Nel profondo cieco mondo
Àries i simfonies de Domènec Terradellas i Antonio Vivaldi
Domènec Terradellas (1713-1751)
Obertura d’Artaserse:
Allegro – Larghetto – Allegro
La beltà che t’innamora, ària d’Imeneo in Atene
Dimmi che un empio, ària d’Artaserse
Antonio Vivaldi (1678-1741)
Obertura d’Ottone in villa, RV 729:
Allegro - Largheto – Allegro
Gelido in ogni vena, ària d'Il Farnace, RV 711
Qual favellar - Anderò, volerò, griderò, recitatiu i ària de l’Orlando Finto pazzo, RV 727
Concert per a oboè i violí en si bemoll major, RV 548
Allegro – Largo – Allegro
Forse, o caro, in questi accenti, ària d'Il Farnace, RV 711
Nel profondo cieco mondo, ària de l’Orlando Furioso RV 728”
NOTES al PROGRAMA
Al llarg del període Barroc, la influència de la música italiana a tot Europa va ser enorme. Durant els segles XVII i primera meitat del XVIII, els gèneres -començant per l'òpera, amb una difusió extraordinària-, els estils i compositors provinents d'Itàlia van marcar la pauta de la modernitat musical a tot el continent. El gran nom de la tradició barroca italiana, i el més conegut avui pel gran públic, va ser el venecià Antonio Vivaldi al voltant de qui gira el programa “Nel profondo cieco mondo”. Virtuós excepcional, Vivaldi va sobresortir en la creació de concerts per a violí i altres instruments, però també va ser celebrat al camp de l'òpera i la música sacra. La seua virtuositat ens arribarà de la veu d'una de les mezzosopranos més sòlides del nostre país, com és Marta Infante, de coloratures diabòliques adequades a les àries d'il Prette Rosso. I del seu extens repertori vocal, sentirem àries de les seues òperes “Orlando furioso”, “Orlando finto pazzo”, “il Farnace”, així com la vibrant obertura de “Ottone in vila”
Un altre dels compositors italians d'adopció al camp operístic va ser el barceloní Domènec Terradellas (1713-1751), que, després de completar els seus estudis a Nàpols, va iniciar una carrera triomfant que, evidentment, el va fer passar per Venècia, on el 1744 va estrenar l'òpera Artaserse, de la qual sentirem l'obertura i l'ària “Dimmi che un empio”. Cap al final de la seua vida va tornar a ajornar-se a la ciutat dels canals, i el maig de 1750 va estrenar al teatre San Samuele Imeneo in Atene, un divertiment mitològic bucòlic ambientat al món arcàdic de pastors i nimfes de la Grècia clàssica. D'aquesta òpera en sentirem l'ària “La beltà che t’innamora”.
Pere Saragossa
MARTA INFANTE, mezzosoprano
A la seua Lleida natal va realitzar estudis de piano, viola i cant, per després cursar estudis superiors de cant a l'Acadèmia d'Arts de la Universitat d'Ostrava.
Ha cantat amb importants orquestres com la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Comunitat de Madrid, Nacional d'Espanya, Filharmònica de Màlaga, Simfònica de Bilbao, amb directors com Jordi Casas, J. Ramón Encinar, L. Botstein, Kynan Jonhs, Miguel Ángel Gómez Martínez, Maximí Zumalave, Edmon Colomer, Kees Bakels, Robert Howarth, Carlos Kalmar, Victor Pablo Pérez.
En l'àmbit de la música antiga ha cantat en festivals com la Bienale de Venècia, el Bijloke, el Festival Barroc de Sablé, el Janackuv May, l'Oslo International Church Music Festival, el Festival International de Músiques Sacrées de Friburg, la Primavera de Praga, el Festival de Torroella de Montgrí, Festival de Música Antiga de Barcelona, Palau de la Música Catalana, Palau de València, Via Stellae, Musika-Música de Bilbao, FEMAS i d'altres d'Àsia i Amèrica.
Ha col·laborat amb els grups historicistes més rellevants del nostre país, així com Collegium 1704, Anthonello, Dresde Barockorchestra, The Barrocade Israel Ensemble, Ars Longa i amb els directors Vaclav Luks, Enrico Onoffri, Giovanni Antonini, F.M. Sardelli, Paul Goodwin, Ottavio Dantone, Richard Egarr i Rinaldo Alesandrini.
Ha enregistrat per a Mezzo, Cesky Rozhlas, RTVE, Catalunya Música i els segells Alpha, Glossa, Enchiriadis, Anima e Corpo, Verso, EMEC i CDM.
https://www.artistsbcn.com/marta-infante-en.html
PERE SARAGOSSA, oboé solista
Va estudiar oboé a l’Ateneu Musical de la seua natal Vila Joiosa i als conservatoris d’Alacant i València, i oboé barroc amb Alfredo Bernardini a l’ESMUC de Barcelona. Va treballar durant 9 anys a l’Orquestra Simfònica del Vallès, i al 2005 va crear Vespres d’Arnadí junt al clavecinista Dani Espasa, grup barroc amb qui ha actuat a prestigiosos festivals d’Europa. Ha col·laborat amb prestigioses orquestres barroques com l'Accademia Bizantina, Zefiro Ensemble, Balthasar Newmann Ensemble, Europa Galante, Helsinki Baroque Orchestra, Ensemble Matheus, Stockholm Barokorkester, Le Concert des Nations i Austrian Baroque Company. Des de l’any 2016 és professor d'oboès històrics al Conservatori Superior de Música de Castelló.
farran sylvan james, violí solista
Farran Sylvan James va estudiar violí al seu natal Vancouver i a la State University i Juilliard School de Nova York. Als 16 anys d'edat tocava amb grups Les Violons du Roy (Quebec) i la Mont-real Chamber Orchestra. El 1998 trasllada la seva residència a Europa on ha treballat de concertino d’orquestres barroques com Al Ayre Español, Bach Consort Wien, Orquestra Barro-ca de Sevilla o Vespres d'Arnadí, amb qui ha gravat pels segells Harmonia Mundi, Ambroisie, Naive, Challenge, Sony i Arsis.
dani espasa, clavicèmbal i direcció
Nascut a la Canonja, Dani Espasa és un músic eclèctic amb multitud d’interessos i activitat artística ben diversa: pianista, clavecinista, acordionista, director, compositor, arranjador, productor, professor... La seua carrera transcorre per camins sorprenents, i és igual de probable trobar-lo en espectacles teatrals, com al capdavant de l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí o col·laborant amb Maria del Mar Bonet i Lídia Pujol. Després d’estudiar clavecí amb Béatrice Martin a l’ESMUC, inicià una intensa activitat amb prestigiosos grups de música barroca, renaixentista i medieval actuant en prestigiosos auditoris d’Europa, Amèrica i l’Àsia. Actualment és professor a l’ESMUC i membre del Programa d'Interpretació Històrica a l'Escuela Superior de Música Reina Sofía de Madrid, on ensenya clavicèmbal i baix continu.
vespres d'arnadí
Orquestra barroca creada l’any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d’emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics. El seu nom recorda els concerts que al segle XVIII s’oferien habitualment als vespres com a postres dels sopars distingits dels nobles i els burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’arnadí, una de les postres més antigues del País Valencià. El conjunt ha actuat en sales i festivals importants d’Europa, com els de Peralada, Barcelona, Londres, Halle, Praga, Madeira, Sevilla, Santander, Santiago de Compostel·la, Lugo i Madrid, entre d’altres.
Amb el segell Musièpoca han enregistrat els discs Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re Major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada de Händel. A finals del 2018 es va presentar el quart disc amb el segell Aparté titulat L’Alessandro amante protagonitzat per Xavier Sabata, contratenor amb qui també han enregistrat el seu últim disc, amb el títol Invisibili i publicat al 2024 amb el segell Musièpoca.
A més dels cantants esmentats, l'orquestra col·labora amb prestigiosos solistes com, per citar-ne alguns, les sopranos Núria Rial, Serena Sáenz, Ana Quintans, Anna Devin, Sunhae Im, Giulia Semenzato i Marie Lys; les contralts Hilary Summers i Sonia Prina; les mezzosopranos Vivica Genaux i Mary Ellen Nesi; els tenors Emiliano González Toro, Mark Milhofer, Thomas Walker i Juan Sancho; i els baixos Nicolas Brooymans, Luigi di Donato, José Antonio López i Josep-Ramon Olivé.
Vespres d'Arnadí rep ajuts de l'Institut Ramon Llull, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'INAEM.