Dissabte 11 d'octubre, 20h
pepi lloret & lucentum xvi
L'APOCALIPSI DE SANT VICENT
Músiques de vida i canonització de Sant Vicent Ferrer
Pepi Lloret, soprano
LUCENTUM XVI
Israel García, cornetto
Ricardo Ortiz, tromba da tirarsi i sacabutx
Álvaro Zanón, sacabutx
Andreu Juan, baixó tenor
Carlos García-Bernalt, orgue
Pere Olivé, percussions
Pere Saragossa, xeremies i direcció
PROGRAMA
L'apocalipsi de Sant Vicent Ferrer
Músiques de vida i canonització de Sant Vicent Ferrer
ANYS DE VIDA I OBRA
Llibre vermell de Montserrat (1399)
Ad mortem festinamus
Polorum regina
Mariam matrem Virginem
Imperayritz de la ciutat joyosa
Quant ai lo mont consirat, anònim del Manuscrit de Madrid 105
Guillaume de Machaut (c. 1300-1377)
Liement me deport
Puisqu’en oubli suis de vous, dous amis
CANONITZACIÓ
Cançoner de Montecassino 871 (c.1480)
Chiave chiave, toccata anònima
Correno multi cani, Strambotto-Caccia, anònim
Morte o merce, gentile aquil’altera, de Joan Cornago (c.1400 - 1477)
Miserere Nostri, anònim
Patres nostri peccaverunt, de Joan Cornago
Adoramus te, himne processional anònim
O vos homines qui transite in pena, de Pere Oriola
O tempo bono, e chi me t’a levato, strambotto anònim
NOTES al PROGRAMA
L'apocalipsi de Sant Vicent
Músiques del temps de Vicent Ferrer i la seua estreta relació amb la fi del món anunciada apocalípticament per a la conversió dels heretges del segle XIV. Nascut a València el 1350, Vicent Ferrer podria ser considerat el personatge valencià més important de la història. A més de ser un predicador internacional, Vicent va ser professor de les universitats de Lleida, Barcelona i Tolosa de Llenguadoc, amb 27 anys fou nomenat delegat de la cancelleria de Barcelona en les negociacions del Cisma que dividiria la cristiandat entre els pontífex d’Avinyó i Roma. Per tant, un mitjancer en les més importants fites polítiques del seu temps.
Vicent va explotar la seua brillant oratòria apocalíptica anunciant la fi del món i del jorn del judici final on el totpoderós seria implacable amb els mals cristians. El seu traspàs va ser a la ciutat bretona de Gwened un 5 d'abril de 1419. Entre les seues proeses, miracles i visions atribuïdes, destaquem aquella en la que digué al jove Alfons de Borja: «tu seràs papa i em faràs sant». I així va ser. Alfons, amb el nom de Calixt III, va ser el primer papa valencià de la història i el 1455 va fer Sant a Vicent Ferrer.
En aquest programa presentem tant músiques del temps de la seua vida, com del temps de la seua canonització. Farem un viatge recorrent la música culta, divina i humana, però també algunes de les músiques tradicionals dels diferents regnes europeus en les que va sermonejar, així com de dues de les comunitats que més va voler cristianitzar, jueus i musulmans. Sentirem peces marianes del Llibre Vermell de Montserrat, obres de Guillaume de Machaut, així com una bona selecció del Cançoner de Montecassino, cançoner que recull obres anònimes, de Joan Cornago o Pere Oriola, músiques pertanyents a la cort aragones d’Alfons el Magnànim a Nàpols durant el segle XV.
Pepi lloret
soprano
Nascuda a La Vila Joiosa, obté el títol superior de cant i màster en investigació i interpretació al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà; d'Alacant, on rep classes d'Ana María Sánchez, Mª José Martos i Pilar Moral. Ha estat guardonada amb el primer premi al XXXVII Concurs d'interpretació de la Societat de Concerts d'Alacant (2022), segon premi al Certamen Nacional “VIII Estepona Crea-2022” així com ha estat finalista al Concurs Internacional de Cant un Futur d'Art de Medinaceli, entre d'altres. La seua gran flexibilitat com a soprano li permet realitzar repertoris des del Renaixement fins a l'actualitat. Els seus rols d'òpera més interpretats són Illia en Idomeneo de Mozart, Frasquita en Carmen de Bizet. Anquises en Vendado amor, no es ciego de Nebra. Ha realitzat l'estrena absoluta de la sarsuela El Carillón de Brujas d'Adolfo Wagener sota la direcció de Cristóbal Soler. Ha col·laborat amb el Cor del Gran Teatre del Liceu a Barcelona i el Coro Intermezzo de Madrid. Junt al Cuarteto Almus ha interpretant diferents programes des del classicisme fins ara. Ha estat protagonista en l’estrena de Les quatre estacions de José Rafael Vilaplana. Des de la creació el 2015 del grup renaixentista Lucentum XVI, Pepi Lloret ha actuat amb aquest grup en importants festivals nacionals i estrangers, com Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola, FEMAP (Pirineus), Monestir de Pedralbes i Festival Anima Mea d’Itàlia. Ha estrenat i gravat en CD les obres Tres cançons de Jimi-Jomo i Diptic Estellés del compositor Joan Alborch.
lucentum xvi
alta capella
Grup de ministrils dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i divers repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d'alta capella, es van estendre per ciutats i viles d'Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era acompanyar la música vocal, doblant les veus. A nivell civil, l'alta capella s'encarregava d'interpretar danses, cançons populars i les peces èpiques o d'amor d'origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes a Barcelona, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clàssics a la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músiques Contemplatives de Santiago de Compostel·la, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
El 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d'Alzira», disc del qual la crítica especialitzada ha dit «L'execució és absolutament exquisida, plena d'equilibri en les veus excel·lents i els instruments (...). El disc és una joia, tant per la interpretació com per la inèdita i bella polifonia i per la documentació.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.
