Divendres 4 d'octubre, 20:30h
paloma gutiérrez del arroyo
manuel vilas
efrén lópez
FACTUM EST SILENTIUM
Imatges i sons de l'apocalipsi a l'Edat Mitjana
Paloma Gutiérrez del Arroyo González
cant i creació
Efrén López
guiterna, sinfonia, viola de roda, anyafil, shofar i percussió
Manuel Vilas Rodríguez
arpa medieval
PROGRAMA
Factum est silentium
Imatges i sons de l'apocalipsi en l'Edat Mitjana
Pròleg
1) In visione Dei vidi. Responsorio
I. La porta, la trona, el llibre i el corder
2) Ecce ego, Iohannes. Invitatori
3) Ecce vicit Leo de tribu Iuda. Responsori
4) Quattuor animalia et viginti quatuor seniores. Responsori
5) Dignus es, Domine, accipere librum. Responsori
II. Els set segells
6) Audi pontus, audi tellus. Conductus
7) Vidi angelum ascendentem ab ortu solis. Responsori
8) Dum medium silentium tenerent omnia. Introit
III. Les set trompetes
9) Stetit angelus super aram temple. Ofertori
10) Dum sacrum mysterium cerneret Ioannes. Antífona
IV. La dona, el drac i Miquel
11) Signum resultat in celo. Responsori
12) Concussum est mare et contremuit terra. Al·leluia
13) Factum est silentium in caelo. Antífona
14) Dum preliaretur Michael archangelus cum dracone. Antífona
V. El Jerusalem celestial
15) Vidi Ierusalem descendentem de caelo. Responsori
16) Ab oriente porte tres. Antífona
17) In civitate Domini ibi sonant, iugiter, organa sanctorum. Antífona.
Traducció de textos cantats i treball dels textos declamats: Xavier Mata Oroval
Traducció de textos declamats: “Los libros del Nuevo Testamento”. Edició d’Antonio Piñero. Ed. Trotta, Madrid 2021.
Adaptació de les imatges del Beat i preparació de les projeccions: Alberto Costa Gómez
Projecció de traduccions: Pere Saragossa
Fonts musicals: A-KN 1012. Antifonari (s. XII); A-KN 1013. Antifonari (s. XII); CH-SGs 391. Antifonari (s. X); CH-E 121. Gradual (ca. 960); CH-E 611. Antifonari (ca. 1300); CH-P 18. Gradual (s. XII); D-Mbs Clm. 23286. Gradual (ca. 1400); D-Mbs Clm. 10075. Missal (s. XIII); E-BUlh Monestir de Las Huelgas s/n (s. XIV); E-Mn MSS 678. Cerimonial romà (s. XIV); E-SAu Ms 2637. Misal (s. XII); E-Tc (Toledo) 44.1. Antifonari (s. X-XI); E-Tc (Toledo) 44.2. Antifonari (s. XI); F-Pn lat. 776. Gradual (2a meitat del s. XI); F-Pn lat. 1090. Antifonari (s. XIII); F-Pnm lat. 12044. Antifonario (1er quart del s. XII); F-Pn lat. 15181. Antifonari (s. XIII); PL-PŁsem 36. Antifonari (s. XV).
NOTES al PROGRAMA
Factum est silentium es un programa que vol fer revisitar al públic l'Apocalipsi de Sant Joan a través de l'imaginari medieval. Els textos d'aquest llibre van estar especialment presents al voltant de l'any mil (l'àngel va encadenar el drac, la serp antiga, per mil anys). Havien estat glossats per Beat de Liébana al s. VIII i tant l'Apocalipsi com la seva glossa van ser representats pictòricament en alguns dels còdexs que coneixem avui com a Beats. A més, els textos van ser posats en música i incorporats a la litúrgia, del que tenim testimonis ja als primers manuscrits musicals (s. IX).
La projecció de les miniatures del Beat de Ferran I i Sanxa (s. XI), conservat a la BNE i exposat actualment en una de les seves sales, la declamació de certs passatges del llibre de l'Apocalipsi i algunes peces musicals monòdiques conservades en manuscrits litúrgics i paralitúrgics d'entre els segles IX i XV, totes amb textos extrets de l'Apocalipsi o glossant algun dels seus episodis, insuflaran vida a cinc de les visions d'aquella “revelació” (Αποκάλυψη). Els supertítols permetran al públic la comprensió immediata dels textos llatins declamats i cantats.
Els tres intèrprets es converteixen en narradors d'una història extraordinària, on la música, treta del context litúrgic i ordenada segons el text bíblic, es converteix en el principal fil conductor. Paloma Gutiérrez del Arroyo, Manuel Vilas i Efrén López están especialitzats entre d'altres, en repertoris medievals. Aquest és el primer projecte en què uneixen les seues experiències a tres (Manuel i Paloma sí que treballen en duet habitualment) i ho fan enfrontant-se a la pregunta de com interpretar i acompanyar instrumentalment la monodia medieval. Les respostes que troben sorgeixen de la conjunció dels tres bagatges musicals.
Aquest programa està dedicat al gran lutier Jesús Reolid i es va presentar per primer cop a la BNE, amb motiu de l'exposició: “Beato de Liébana. La fortuna del Códice de Fernando I y Sancha”, el març del 2023.
PALOMA GUTIÉRREZ DEL ARROYO GONZÁLEZ
Cantant
Cantant especialitzada en els repertoris vocals dentre els segles IX i XV, es va formar principalment a París i Basilea amb grans intèrprets i investigadors. És cofundadora dels conjunts Ensemble Cantaderas (nascut el 2015 per al diàleg entre repertoris antics i repertoris de tradició oral vius encara a principis del s. XX) i Projecte EVOCA (Exploració de la Vocalitat i l'Oralitat del Cant Antic, nascut el 2021 per a la investigació de l'oralitat en la transmissió dels repertoris medievals) amb què actua regularment, a més de amb el duo amb l'arpista Manuel Vilas (des del 2017) i amb el trio que tots dos formen amb el multiinstrumentista Efrén López. Paral·lelament, ha col·laborat amb actors, ha estrenat diverses obres de música contemporània, i, des del 2011, desenvolupa una activitat de divulgació dels repertoris medievals en conservatoris, universitats, fundacions, biblioteques, ràdio… principalment de França i Espanya. El 2016 va fundar l'Escuela de Música Medieval y de Tradición Oral a Madrid (al si de la Institución Libre de Enseñanza) (www.palomagutierrezdelarroyo.com).
MANUEL VILAS
Arpista
Nascut a Santiago de Compostela, on inicia els seus estudis musicals. Va estudiar arpes antigues del segle XII al XVIII a Madrid amb Nuria Llopis i a Milà amb Mara Galassi. Ha col·laborat amb nombrosos grups com Les Musiciens du Louvre, Al Ayre Español, Musica Ficta, Capela de Ministrers, Ensemble Elyma, Coro de la Comunidad de Madrid, Le Tendre Amour, La Hispanoflamenca, Forma Antiqua, La Galanía, Musica Temprana, Private Musick, La Grande Chapelle, Vandalia, O Bando do Surunyo, Ars Longa de La Habana, La Trulla de Vozes, Qvinta Essençia, Orquesta Barroca de Sevilla, Harmonia del Parnás, Coro Nacional de España, etc. Una de les seues investigacions més ambicioses és la recuperació i l’enregistrament de diversos projectes relacionats amb els tonos humanos, un tipus de cançó o tonada profana del segle XVII. Fins ara, diversos àlbums compactes han aparegut sobre aquest gènere musical-poètic: un amb el segell Naxos dedicat a les tonades de Sebastián Durón amb la soprano Raquel Andueza, un altre amb la mezzosoprano Marta Infante titulat "Tonos al arpa" (Enchiriadis), un tercer amb els tonos de José Marín amb el tenor Felix Rienth i un quart dedicat al manuscrit Contarini de tons humans, conservat a la Bibblioteca Marciana de Venècia.
EFRÉN LÓPEZ
Multiinstrumentista
Nascut a Manises, Efrén López és multiinstrumentista, compositor, productor i enginyer de so, especialitzat en viola de roda i instruments de corda polsada medievals, així com de la Mediterrània oriental, l'Orient Mitjà i l'Àsia central. Durant més de 25 anys ha estat part com a compositor, intèrpret o productor d'alguns dels projectes de música d’arrel més creatius dels dos extrems del Mediterrani. D'altra banda, la seua activitat en el camp de la música antiga europea o influenciada per ella inclou projectes amb Jordi Savall, Evo, Eloqventia, Capella de Ministrers, Oni Wytars, Al Andalus Project, Maria Laffitte, Via Artis Konsort, Faun, Ex Silentio o Voces Tules. Amb totes aquestes formacions, ha donat concerts en alguns dels festivals més prestigiosos d’Europa, nord d’Àfrica, nord i d’Amèrica del Sud, Orient Mitjà, Xina i el subcontinent indi. Així mateix, Efrén ha participat en la gravació de més de 70 treballs discogràfics i gran quantitat d’enregistraments audiovisuals.
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.