Dissabte 3 d'octubre, 19:30h
alessandro giangrande & orfeo futuro
ti amo alla follia
Cantates i serenates d'amor al Seicento italià
ALESSANDRO GIANGRANDE
contratenor
ORFEO FUTURO
Giovanni Rota, Valerio Latartara
violins
Gioacchino De Padova
viola da gamba
Pino Petrella
guitarra barroca
Gabriele Natilla
tiorba
Pierfrancesco Borrelli
clave i direcció
PROGRAMA
Ti amo alla follia
Benedetto Ferrari (1597 - 1681)
Amanti io vi so dire
de les Musiche e poesie varie à voce sola, 3r llibre, Bartolomeo Magni, Venècia 1641
Giovanni Battista Buonamente (1595-1642)
Ballo del Gran Duca
del 4t Llibre de Varie Sonate, Venècia, 1626
Anònim popular
Tu bella ca lu tiene
Andrea Falconiero (1585/6 – 1657)
Folias echa para mi Señora Doña Tarolilla de Carallenos,
del 1r llibre de Canzoni, sinfonie e fantasie, Nàpols, 1650
Simone Coya (segle XVII)
L’Amante impazzito
de L'Amante Impazzito con altre Cantate, e Serenate, Op.1, Milà, 1679
NOTES al PROGRAMA
Ti amo alla follia
Aquest programa de concert presenta una selecció de peces vocals i instrumentals italianes del segle XVII dedicades al tema amorós, a la passió, a la ironia i a la malenconia. Al costat de les cèlebres pàgines de Benedetto Ferrari, Falconiero i Buonamente, el programa posa en valor repertori poc habitual com les serenates de Simone Coya i el cant popular “Tu bella calu ti eni”. Un viatge musical ple d’afectes i bogeria amorosa, suspès entre l’alta cultura i els cants populars, entre la paraula i la dansa.
alessandro giangrande
contratenor
Alessandro Giangrande, tenor i contratenor, es va graduar amb les màximes qualificacions en cant i violí al Conservatori Nino Rota del seu natal Monopoli. Ha aprofundit en el repertori barroc amb mestres de prestigi internacional com Maria Cristina Kiehr, Roberta Invernizzi i Paul Esswood. Primer premi absolut al VI Concurs de Cant Barroc Spazio&Musica del Conservatori de Vicenza, la seua trajectòria destaca especialment per la interpretació d’obres de Claudio Monteverdi. Ha interpretat l’Orfeo al Festival d’Ais de Provença i al Teatro Colón de Buenos Aires, i ha encarnat el paper d’Ottone en L’incoronazione di Poppea als festivals d’Ambronay i MITO Settembre Musica. Ha treballat amb directors com Jordi Savall, René Jacobs, Rinaldo Alessandrini, Leonardo García Alarcón i Christina Pluhar, actuant en prestigiosos escenaris internacionals com la Carnegie Hall de Nova York, la Philharmonie de París i el Concertgebouw d’Amsterdam. La seua discografia inclou obres de Pergolesi i Cavalli, i manté una intensa activitat en la interpretació de música antiga, medieval i barroca.
orfeo futuro
conjunt barroc
ORFEO FUTURO és un conjunt de geometria variable, de quartet a orquestra. Reuneix músics italians i no italians, especialistes en pràctiques interpretatives amb instruments històrics, des del 2010. Treballa en projectes nous i de gran abast, de vegades fins i tot creuant repertoris antics i noves músiques.Ha produït ce ntenars de concerts i nombrosos CD, també en col·laboració amb altres artistes i grups. Entre les seves produccions més recents figuren: Around the Ground, L'Eredità di Arcangelo, Dancing Bass, Estimada Cantonada, que creua la música del Segle d'Or espanyol amb la cançó llatinoamericana de principis del segle XX; i Insight Lucrezia, una òpera de càmera amb Nunzia Antonino i dirigida per Carlo Bruni sobre un text original d'Antonella Cilento i amb música electrònica de Gianvincenzo Cresta. Juntament amb el conjunt vocal Spirito di Lione, va debutar el 2019 a la Biennal de Música de Venècia. Col·labora regularment amb el Festival Anima Mea que se celebra anualment a Bari i altres ciutats d'Apulia.
Dissabte 3 Octubre, 19:30h
Alessandro Giangrande & Orfeo Futuro
Ti amo alla follia
Cantates i serenates d'amor al Seicento italià
ALESSANDRO GIANGRANDE
contratenor
ORFEO FUTURO
Giovanni Rota, Valerio Latartara
violins
Gioacchino De Padova
viola da gamba
Pino Petrella
guitarra barroca
Gabriele Natilla
tiorba
Pierfrancesco Borrelli
clave i direcció
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.
