Divendres 9 d'octubre, 19:30h
qvinta essènçia & lucentum xvi
dowland de colors
4t centenari de la mort de John Dowland 1626-2026
QVINTA ESSENÇIA
Èlia Casanova soprano
Hugo Bolívar alto
Marc Garcia tenor
Pablo Acosta baix
LUCENTUM XVI
Laia Puig xeremia
Israel García cornetto
Álvaro Zanón i Laura Ortega sacabutxos
Carles Vallès flauta i baixó
Violeta Casado llaüt
Pere Olivé percussió
PROGRAMA
Dowland de colors
4t centenari de la mort de John Dowland 1626-2026
John Dowland (1563 – 1626)
M. John Langtons Pavan
All people that on earth do dwell, Salm
Clear or Cloudy
The King of Denmaks Galiard & Mr George Whitehead his Almand
I saw my lady weep
Lord hear my prayer, salm Domine exaudi pel funeral de Henry Noell
Mistresse Nichols Almand
Sorrow Stay
Fain Would I Wed, de Thomas Campion (1567-1620)
Corant & Volta, de Thomas Simpson (1572-1656)
Come Again, Sweet Love
Flow My Tears
Lacrimae Gementes
The Earl of Essex Galiard & Can She Excuse My Wrongs?
NOTES al PROGRAMA
John Dowland és un dels músics més icònics del Renaixement anglès, i la seva obra reflecteix la malenconia que impregnava el país a finals del segle XVI. Alguns estudiosos creuen que aquesta malenconia podria haver estat una estratègia dirigida contra Elisabet I d'Anglaterra, a causa de la conversió de Dowland al catolicisme mentre era a París entre 1580 i 1584, fet que li va tancar moltes portes a Anglaterra i el va obligar a treballar en altres països europeus. Entre 1594 i 1598 va treballar a la cort reial de Brunswick i Hesse (Nuremberg). A partir de 1598 va treballar per al rei Cristià IV de Dinamarca fins al 1606. Va ser durant aquest període que va publicar el seu segon llibre de composicions (1600), en el qual va introduir el motiu de les «llàgrimes» que esdevindria la seva marca de la casa. El programa inclou els balls més representatius de l'Europa del nord, com ara pavanes, gallardes i alemandes, que tenen un caràcter més alegre i que Dowland intercal·lava entre les seues 'Lachrimae'
qvinta essènçia
grup vocal
Qvinta Essènçia explora la interpretació de la polifonia, allunyant-se del camí de l'ortodòxia. Les seues actuacions es caracteritzen per una gran riquesa de detall i color, en un diàleg on cadascuna de les quatre veus troba el seu lloc dins del conjunt, assegurant que l'expressió del text i la música prenguin el protagonisme. Actualment interpreten una àmplia varietat de programes, tots ells representatius dels principals compositors i estils dels segles XVI, XVII i XVIII, des de la música del Renaixement espanyol, passant pels grans madrigalistes italians, fins a Johann Sebastian Bach. Qvinta Essençia ha participat en la programació d'alguns dels festivals més importants d'Europa: Oude Muziek, el Festival de Montfaucon, el Dia de la Música Antiga a Lieja, Torroella de Montgrí, Palau de la Música Catalana, Festival Internacional de Santander, Barcelona Llums d'antiga, la Fundació Juan March de Madrid, Festival de Música Barroca del Puerto de la Cruz a Tenerife, entre d’altres. El 2019 es va publicar el seu primer projecte discogràfic, dedicat íntegrament al primer llibre de madrigals de Luca Marenzio. Ha enregistrat el programa 'Germanies' amb la Capella de Ministrers i, el 2023, va publicar 'El sentir de mi sentido', dedicat a la música i la poesia d'amor de la Golden Age espanyola. També ha gravat la banda sonora de 'Teresa', la nova pel·lícula de la directora Paula Ortíz, i acaba de gravar 'Maria Magdalene', el seu tercer CD dedicat a la música sacra espanyola centrat en la figura de Maria Magdalena.
lucentum xvi
alta capella
Grup de ministrils dirigit per Pere Saragossa, format per interpretar i promoure el ric i variat repertori musical del Renaixement. Els conjunts de vent, coneguts com a 'alta capella', es van estendre per les poblacions i ciutats d'Europa als segles XV i XVI. El paper principal dels ministrers en la litúrgia era acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit profà, l'alta capella era responsable d'interpretar danses, cançons populars i peces èpiques o d'amor d'origen tant cortesà com popular. Entre les actuacions més destacades de Lucentum XVI hi ha les de Bari i Molfetta, com a part del Festival Anima mea a l'Apúlia (Itàlia), Vespres Musicals al Monestir de Pedralbes de Barcelona, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenata de la Universitat de València, Festival de Música Contemplativa de Santiago de Compostel·la i Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola. El 2021 van publicar el disc 'El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d'Alzira', sobre el qual la premsa especialitzada ha dit: 'La interpretació és absolutament exquisida, trobant un equilibri perfecte entre les veus excel·lents i els instruments (...). L'àlbum és una joia, tant per la interpretació com per la polifonia preciosa i inèdita anteriorment i la documentació que l'acompanya" (Revista Scherzo, juny del 2021).
Produccions/Crissanjor S.L., 2020).
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.
