Dimecres 9 d'octubre, 20h
cor de cambra ad libitum & lucEntum xvi
strela do dia
800 anys de cantigues de dona
COR DE CAMBRA AD LIBITUM
20 cantants
Francesc Gamón direcció coral
LUCENTUM XVI
Pere Saragossa xeremies i direcció
Gebhard David cornetto
Laia Puig xeremia
Elies Hernandis i Ricardo Ortiz sacabutxos
Carles Vallès baixó i flautes
Marc Vall percussió
Adrià Gràcia orgue
PROGRAMA
Strela do dia
800 anys de cantigues de dona
ليلة رائعة / Una nit meravellosa / Laylat rayiea, moaxaja, Nuba Garîbat Al-Huseyn [Bitâyhî
Como gradecer ben feito é cousa que muito val, Cantiga d'Alfonso X el savi [CSM 235]
Santa Maria Strela do dia, cantiga d'Alfonso X [CSM 100]
Imperayritz de la ciutat joyosa, Llibre vermell de Montserrat (1399)
La Fille Guillemin, ballo anònim dels cançoners de Montecassino (1480-90) i El Escorial (1435-1460)
Propinan de Melyor, vilanella anònima del Cançoner de la Colombina (1460-1480)
Nina e vina, vilanella anònima del C. Colombina
Dinos Madre del doncel, Juan de Triana, inclosa al C. Colombina.
Morir non può il mio cuore, Primo Libro [...] il Desiderio (1566) de Maddalena Casulana (c.1544-d.1583)
Maria dolce Maria, Primo Libro delle Musiche (1618), de Francesca Caccini (1587-d.1641)
Tant lo seny y fantasia, contrafacta* d’Un sarao de la Chacona, (1644) de Joan Aranyés (c.1580-c.1650)
Priego ad amore, op.1, (1644) de Barbara Strozzi
Dolcissimi respiri, o Il silentio nocivo, op.1, (1644) de Barbara Strozzi
Assi quen nono gradece faz falssidad e gran mal, motete de Pedro Salinas Robles**
*Text de Sarao d'Amor de Joan Timoneda (València, 1520-1583)
**Encàrrec del Festival de Música Antiga La Vila del Joy.
NOTES al PROGRAMA
Sancta Maria, Strela do dia, és el títol més conegut de les Cantigues a Sancta Maria recopilada sota la regència d'Alfons X de Castella i Lleó. A través de les cantigues, a més de les lloances a la mare de Déu, coneixem costums i episodis de dones de diferent condició i classe social, això sí, sota el prisma de la moralitzadora societat cristiana i masclista imperant a l'Europa tardomedieval. Aquesta presència femenina té un punt en comú amb la contrastada influència poètica musical aràbiga andalusina a les cantigues, cultura en la qual es van prodigar les qiyan, esclaves cantaires, tant musulmanes a qui anomenaven sàqalibai, com les cristianes capturades en territori musulmà que formaven a les escoles de La Meca, Medina, Còrdova, Sevilla, Úbeda o Dènia i que eren conegudes com a rümiyyat.
Aquest concert, a tres anys del 800 aniversari del naixement d'Alfons X en 1221, posa en relleu cançons que tenen dones com a protagonistes al llarg dels segles XIII al XVII. Després d'una selecció de peces d'importants col·leccions musicals medievals, com són les Cantigues esmentades i el Llibre Vermell de Montserrat, segueix amb una recopilació dels llibres de música Renaixement relacionats amb les corts de Castella i Nàpols, on sentirem obres dels cançoners de la Colombina, L'Escorial i Montecassino. Els segles XVI i XVII hi són representades les compositores Maddalena Casulana, Francesca Caccini, i Barbara Strozzi, a més d'una contrafacta (adaptació) d'"Un sarao de la Chacona" del lleidatà Joan Aranyés amb un text de l'escriptor valencià Joan Timoneda.
D'altra banda, una de les cantigues que obren el concert, Como gradecer bem feito é cousa que muito val (CSM 235), narra l'estada d'Alfonso X a la ciutat, avui valenciana i fins al segle XIX castellana, de Requena. El monarca hi va emmalaltir i va ser la mare de Déu qui el va curar i salvar de la mort. En aquesta visita, El savi es va trobar amb el seu sogre Jaume I el conqueridor, per negociar sobre els territoris arrabassats a les taifes d'Al-Andalus. I és aquesta cantiga 235 la que inspira Pedro Salinas Robles la composició Assi quen nono gradece faz falssidad e gran daño, motet per a 2 sopranos, contralt, 2 tenors, baix, cornet, 2 xeremies, 2 sacabutxos, baixó, orgue i percussió.
biografies
cor de cambra ad libitum
Ad Libitum és el cor de cambra de l’Escola Coral Veus Juntes (Quart de Poblet, València), integrat per joves amb una sòlida formació musical i vocal. El seu repertori abraça des de la polifonia clàssica fins les creacions del segle XXI, tant a cappella com amb acompanyament instrumental. Ha interpretat El Messies d’Händel en versió íntegra en diverses ocasions, així com altres grans obres com ara La Passió segons Sant Mateu de Bach, Vesperae solennes de Confessore i Requiem de Mozart, el Magnificat de Rutter i el ballet Les Biches de Poulenc.
Va debutar com a cor d’òpera a La Flauta Màgica i ha oferit concerts en importants auditoris i en espais històrics, com ara el Castell de Manzanares El Real (Madrid) o la basílica de Santa Maria del Popolo de Roma (Itàlia). Ha participat com agrupació resident al festival Early Music Morella (2019), sota la direcció de Marco García de Paz, i a l’Acadèmia de Capella de Ministrers. Els últims anys ha interpretat el Officium defunctorum de Tomás Luis de Victoria, en col·laboració amb el grup especialitzat en música antiga Musica Ficta, sota la direcció de Raúl Mallavibarrena, i ha participat en la representació teatral Èdip rei, de la companyia Bambalina Teatre Practicable, en el context de la 40a edició del festival Sagunt a escena i baix la direcció de Jaume Policarpo.
Compta al seu palmarés amb alguns dels premis més importants del panorama nacional, d’entre els quals destaquen el Gran Premi Nacional de Cant Coral (2017 i 2023), el primer premi, el premi del públic i el premi especial FIRACOR al Certamen Coral Fira de Tots Sants de Cocentaina (2015 i 2016), el primer premi al Certamen Coral d’Ejea de los Caballeros (2022), el segon premi al Concurs Nacional de Corals Antonio José de Burgos (2015), el segon premi «Lira Marinera de Plata» al Certamen de la Cançó Marinera de San Vicente de la Barquera (2014 i 2016) i la menció d’honor al Certamen Internacional d’Havaneres i Polifonia de Torrevieja (2016). El seu primer disc –essència– ha estat guardonat amb el Premi del Públic als Premis Carles Santos de la Música Valenciana 2020.
lucentum xvi
Grup de ministrils dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i divers repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d'alta capella, es van estendre per ciutats i viles d'Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era acompanyar la música vocal, doblant les veus. A nivell civil, l'alta capella s'encarregava d'interpretar danses, cançons populars i les peces èpiques o d'amor d'origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes a Barcelona, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clàssics a la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músiques Contemplatives de Santiago de Compostel·la, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
El 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d'Alzira», disc del qual la crítica especialitzada ha dit «L'execució és absolutament exquisida, plena d'equilibri en les veus excel·lents i els instruments (...). El disc és una joia, tant per la interpretació com per la inèdita i bella polifonia i per la documentació.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.