Diumenge 12 d'octubre, 20h
pilar moral & música trobada
anònimes
Músiques sense noms a la València setcentista
Pilar Moral, soprano
MÚSICA TROBADA
Francesc Valldecabres
orgue i direcció
Enric Llorens i Amparo Camps
violins
Regina Fuentes
violoncel
Francisco López
tiorba i guitarra barroca
PROGRAMA
Anònimes
Músiques sense noms a la València setcentista
¿Quién es esta que sube?, cantata a l’Assumpció a solo de tiple, 2 violins i acompanyament
Cobles - Ària Andante – Recitat - Ària
Tocates per a ministrers
Marinero que los mares navegas, tonada a solo de tiple
Señor piadoso, ària al Santíssim per a tiple, 2 violins i acompanyament
Fuga
Ya llegó el caso, mosqueteritos, melodia dels bojos. Soprano i acompanyament
Salve Regina, per a veu i acompanyament
Dansa del Pistolet y Cadena
Afectos de odio y de amor (text de Calderón de la Barca. BNE), recitat i ària de tiple i acompanyament
Portento soberano, recitat i ària a Nostra Senyora de Gràcia, per a soprano, 2 violins i acompanyament
*Tot el repertori ha estat recuperat per Música Trobada per aquesta estrena en temps moderns, excepte de la Dansa del Pistolet i Cadena.
NOTES al PROGRAMA
Música Trobada pren aquesta definició com a títol d’un repertori sense autories, ni grans noms, ni dates, ni llocs de naixement i mort. Tot i això, en la recerca de músiques anònimes que han realitzat en els arxius de la Seu de València i del Col·legi del Corpus Christi, hi han trobat autèntiques joies que abracen estils ben diferents: música religiosa, com és el cas de la Salve; instrumental, com ara les tocates per a ministrers; de caire tradicional, així com algunes danses pròpies del País Valencià del segle XVIII, i fins i tot peces per a comèdies i obres teatrals, com Afectos de odio y amor per a un text de Calderón de la Barca. Totes aquestes composicions ocultes que no semblen trobar un lloc propi en els arxius religiosos han estat injustament molt poc interpretades i investigades pels musicòlegs. I, inevitablement, ens conviden a reflexionar sobre l’anonimat: l’oblit, la immediatesa de la interpretació, la manca de necessitat, la desconeixença de l’autor o, fins i tot, la voluntat expressa de la manca de noms. Anònimes ens ofereix, amb aquest fil conductor, un recorregut per la València setcentista amb músiques inèdites d’autors —o autores, per què no?— dels dos arxius musicals més importants de la ciutat.
biografies
pilar moral
soprano
Nascuda a València, va realitzar els seus estudis de cant al Conservatori Superior de Música d'aquesta ciutat amb Ana Luisa Chova, rebent les màximes qualificacions i perfeccionant posteriorment a Milà i Londres. La seua experiència escènica abasta rols de diverses èpoques i estils actuant a Teatro Arriaga de Bilbao, Auditorio Baluarte de Pamplona, Teatre Calderón de Valladolid, Teatre Campoamor d'Oviedo, Teatre de la Sarsuela de Madrid, Teatre de la Mestrança de Sevilla, Teatre Rosetum de Milà, Teatre Rosetum de Milà, Palau de Festivals de Santander, entre d'altres, i sales de concerts d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Filipines...
música trobada
Des de la fundació el 2009, Música Trobada es posiciona com una plataforma d'investigació, recuperació i difusió de música anterior al 1800, principalment de patrimoni musical valencià I hispànic. Formada per Pilar Moral (soprano), Regina Fuentes (violoncel) i Francesc Valldecabres (direcció), compta assíduament amb la col·laboració de professionals de renom dins del sector artístic, tant musical com d'altres disciplines, com és el cas de Carlos Mena, Robert Expert, Maayan Licht, Marta Almajano, Marta Infante, Josep Pizarro, Marina Rodríguez-Cusí, Aldo Mata, Flavio Oliver, Gabriel Díaz, Carlos García-Bernalt, etc.
Música Trobada ha actuat en diferents espais com el Teatro de la Zarzuela de Madrid, el Palau de la Música de València, la sala Alfons el Magnànim, el Museu de Belles Arts de València o el TAMA. També ha actuat en cicles i festivals com els de la Societat Filharmònica de València, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival de Música Antiga de Peníscola, FestRibAlt de Navarra, MusAS, Festival de Música Antiga i Barroca de Vélez Blanco, Festival Internacional de Mazarrón, Vespres Musicals de Puigcerdà, ProtoFest de Tortosa, Setmana de Música Antiga de Requena, La Soledat Sonora, Serenates al Claustre, Setmana de Música de Cambra de Montserrat, Festival de Catalañazor i un llarg etcètera.
Ha realitzat concerts dedicats a la recuperació del patrimoni valencià, amb autors com Pasqual Fuentes, Josep Pradas, Joan Baptista Comes, Francesc Morera o Pere Vidal, i en programes dedicats a les tonadilles, amb la col·laboració de la musicòloga Aurèlia Pessarrodona, Els viatges del Quixot, Sonant Sorolla, Musica Theorica o els programes dedicats a Francesc de Borja i sant Vicent Ferrer. Fins al moment ha recuperat i estrenat en temps moderns un centenar d'obres de repertori valencià de diferents arxius, amb obres de gran format com la Missa a la Mare de Déu dels Desemparats (1767), de Pasqual Fuentes Alcàsser (1721-1768).
A més, el grup també ha interpretat repertori internacional com els Stabat mater de Pergolesi, Vivaldi i Scarlatti, Dido and Aeneas de Purcell, Messiah de Händel, cantates i motets de Bach, els Quartets París de Telemann, les Prophetiae Sibyllarum d'Orlando di Lasso, la Missa de Madrid de Scarlatti, Requiem de Mozart, el programa Amor y bravura de Händel i un llarg etcètera, a més de propostes interdisciplinàries com Plany, amb l'artista sonor Edu Comelles i altres en format escènic i ballet.
En 2019, el grup va presentar la primera edició de Veus Antigues - Curs de Cant Renaixentista i Barroc de Requena, amb la col·laboració de l'ajuntament d'aquesta ciutat. Des de 2018 ofereix un cicle anual en el Museu de Belles Arts de València. Música Trobada ha gravat tres discos: Joan Cabanilles: la música d’un temps (Assisi, 2011); Ab llicència o sens ella: Els villancets en valencià de Pasqual Fuentes (La Mà de Guido, 2017, nominat als Premis Carles Santos de la GVA); i Lamentatio: les lamentacions de Pasqual Fuentes (DCB Produccions/Crissanjor S.L., 2020).
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.
