Dissabte 24 de setembre, 19:30h
amandine beyer · GLI INCOGNITI
J’aime mieux ce qui me touche...
Un passeig al compàs de la música clàssica francesa
.png)
Amandine Beyer, violí i direcció
Baldomero Barciela, viola da gamba
Anna Fontana, clavicèmbal
PROGRAMA
François Couperin (1668-1733)
Deuxième Concert Royal (1722)
Jean-Marie Leclair (1697-1764)
Sonata II en mi menor (1743)
Jacques Champion de Chambonnières (ca. 1601-1672)
Suite en fa del 2ème livre (1670)
Jean-Féry Rebel (1666-1747)
Sonata VI en si menor (1713)
J. Ph. Rameau (1683-1764)
5ème Concert de las Pièces pour clavecin en CONCIERTO (1741)
NOTES al PROGRAMA
"M'agrada més el que m'emociona que el que em sorprén" («J’aime mieux ce qui me touche que ce qui me surprend»), així va descriure i va contrastar François Couperin la música francesa i la italiana. En aquest programa, els músics de Gli Incogniti prenen partit per la música francesa i presenten una varietat de xicotetes joies molt volgudes per ells.
No obstant això, la influència de la música italiana mai deixa d'evidenciar-se, com en el cas de Rebel i Leclair, que, fascinats per ella, n’ofereixen una adaptació molt personal. Couperin, Rameau i Chambonnières, per part seua, van aconseguir una espècie de perfecció clàssica d'aquest estil "touchant", és a dir, commovedor
GLi incogniti
Fundat en 2006 per un grup d'amics reunits entorn de la violinista Amandine Beyer, el grup pren el seu nom de la Accademia degli Incogniti un actiu cercle literari liberal de la Venècia del segle XVII. Amb el seu nom hereta també el seu esperit, un gust pel desconegut en totes les seues formes, per l'experimentació amb les sonoritats, la cerca de repertori, el redescobriment dels "clàssics" i d'obres mestres desconegudes.
El grup és reconegut en l'actualitat com un punt de referència de la interpretació històricament informada. Gli Incogniti és un convidat habitual dels més importants teatres del món: Philharmonie de París, Théâtre dones Champs-Elysées, Wigmore Hall de Londres, Philharmonie de Essen, Operes de Bordeus, Dijon i Rouen, Oji Hall de Tòquio, Philharmonie de Luxemburg, BOZAR Brussel·les, Fondation Royaumont, Arsenal de Metz, Théâtre de la Ville (París), Auditorium du Louvre, La Coursive... Participa també en grans festivals entre els quals es poden citar el Boston Festival en USA, Oude Muziek Utrecht, el Printemps dones Arts de Montecarlo, el DT. Festival Bruges, Festival Internacional de Bergen a Noruega, el festival de Torroella a Espanya, els festivals de Saintes, Montpeller, Sablé, Ile-de-France...
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.
