Dissabte 1 d'octubre, 19:30h
xavier sabata & vespres d'arnadí
INVISIBILI Àries i simfonies d'autors barrocs invisibilitzats
XAVIER SABATA, contratenor
VESPRES D’ARNADÍ, orquestra barroca
Dani Espasa, clavecí i direcció
Pere Saragossa, oboè
Farran Sylvan James, violí solista
Luca Giardini, violí
Oriol Algueró, violí
Kathleen Leidig, violí
Cecilia Clares, violí
Natan Paruzel, viola
Oleguer Aymamí, violoncel
Mario Lisarde, violone
Rafael Bonavita, tiorba i guitarra barroca
PROGRAMA
Tomaso Albinoni (1671-1751), Il nascimento dell’Aurora (Venècia, c.1710)
“Con cetra più sonora”
Giovanni Bononcini (1670-1747), Astianatte (Londres, 1727)
“Render mi vuole”
Antonio Lotti (1667-1740), Ascanio (Dresden, 1718)
Simfonia
Giovanni Alberto Ristori (1692-1753), Le fate (Dresden, 1736)
“Bellezze adorate”
Giovanni Porta (c.1671-1755), Farnace (Bolonya, 1731)
“Non sempre gradina
Francesco Gasparini (1661-1727), L’Oracolo del fato (Viena, 1709)
“Qui ti scrivo o nome amato”
Nicola Porpora (1686-1768), Deianira, Ercole e Iole (Nàpols, 1711)
“Scuote la chioma d’oro”
Francesco Mancini (1672-1737), Alessandro il Grande in Sidone (Nàpols, 1706)
Simfonia
Geminiano Giacomelli (1692-1740), Gianguir (Venècia, 1729)
“Mi par sentir la bella”
Domenico Natale Sarro (1679-1744), Siroe ,re di Persia (Nàpols,1726)
“Gelido in ogni vena”
NOTES al PROGRAMA
Alguns sinònims d'invisible: imperceptible, amagat, ocult, cobert…
inVISIBILI és un doble homenatge:
Primerament, a tots aquells compositors la rellevància i la presència dels quals ha sigut ocultada, coberta, amagada… per uns complexos processos durant el desenvolupament de la història de la música.
I seguidament, a tots aquells extraordinaris músics la presència dels quals queda oculta, coberta, amagada, passa desapercebuda per la naturalesa homogènia d'una orquestra.
Aquest recital està format per una col·lecció d'àries que posen el focus en extraordinaris compositors i òperes - interpretats molt rarament- i en els extraordinaris músics que m'acompanyen, ja que la majoria de les àries tenen un instrument solista, un obligato.
Xavier Sabata
El contratenor català Xavier Sabata es va formar com a actor en l'Institut del Teatre de Barcelona abans d'estudiar cant en la ESMUC de Barcelona i en la Musikhochschule de Karlsruhe. El repertori de Sabata abasta des de Cavalli i Monterverdi, passant pels herois de l'òpera seriosa barroca, fins a obres contemporànies. Ha actuat amb formacions com Els Arts Florissants, Europa Galant, Collegium 1704, l'Orquestra Barroca de Venècia. Ha actuat en sales prestigioses de tot el món com Concertgebouw d'Amsterdam, Barbican Center i Wigmore Hall de Londres, Lincoln Center de Nova York, Kennedy Center de Washington DC i Tchaikovsky Hall de Moscou. Va ser guardonat amb el Premi Òpera Actual en 2013. La seua extensa discografia sota grans segells com Virgin Classics/EMI, Decca, Harmonia Mundi Iberica i Vaig apartar inclou enregistraments d'òperes de Händel, Faramondo, Arminio, Ottone i altres treballs premiats com Alessandro i Tamerlano.
VESPRES D'ARNAdí
És una orquestra barroca creada l'any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics. El seu nom recorda els concerts que al segle XVIII, eren habitualment oferts als VESPRES com a postres dels sopars distingits de nobles i burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’ARNADÍ, un dels postres més antics del País Valencià.
Amb una intensa activitat concertística, el conjunt actua a importants sales i festivals d'Europa com Peralada, Barcelona, Sevilla, Santander, Madrid, Londres, Halle, Praga i Ostrava, entre d'altres.
Vespres d'Arnadí compta amb els treballs discogràfics Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re Major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada, la favorita de Händel, tots tres amb el segell Musièpoca. L'últim dels discos porta per títol L'Alessandro amante, i està protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata i editat amb el segell Aparté.
A més dels cantants esmentats, l'orquestra col·labora amb prestigiosos solistes, com les mezzosopranos Vivica Genaux, Mary Ellen Nesi i Marta Infante; les sopranos Núria Rial, María Hinojosa, Sunhae Im i Marie Lys; les contralts Hilary Summers i Sonia Prina; i els tenors Emiliano González Toro i Juan Sancho, per citar-ne alguns exemples.
Vespres d’Arnadí rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Ramon Llull.
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.
