Dissabte 17 de  setembre, 19h

Pepi Lloret & Lucentum XVI : Dolcissimi respiri

Dissabte 17 de  setembre, 19h

Pepi Lloret & Lucentum XVI : Dolcissimi respiri

Dissabte 17 Setembre, 19:30h

Èlia casanova & Lucentum XVI
Dolcissimi respiri

eliaq2-1024x768.jpg

Èlia Casanova, soprano


Pere Saragossa, xeremies i direcció


Gebhard David, cornetto

 

Carles Vallès, flautes i baixó


Antoni Lloret, xeremies

Elies Hernandis i Ricardo Ortiz, sacabutxos


Fran López, tiorba i guitarra barroca

 

Fernando Fernández, viola de mà i guitarra barroca

Facundo San Blas, percussió

a_A090889 - còpia.jpg

PROGRAMA

Virgen reina gloriosa, de Lope de  Baena (fl. 1470-1520). Cançoner de Barcelona [BC454]


La bella malmaridada, de Gabriel Mena (1470-1528). Cançoner de Palau [1490-1505]

Aquella mora garrida, de Gabriel Mena. C. de Palau
La Fille Guillemin, ballo anònim del cançoner de Montecassino (1480-90)

De ser mal casada, de Diego Fernández, C. de Palau

Nina e vina, anònima del Cançoner de la Colombina (1460-1480)

De la dulce enemiga, de Gabriel Mena, C. de Palau

Basciami mille, mille volte, del Quinto libro de madrigali (1585) de Luca Marenzio (1533-1599).

 

Maria, dolce Maria, del Primo libro dell musiche (1618) de Francesca Caccini (1587-1645?)

 

Che si può fare?,  op.8 (1664) de Barbara Strozzi (1619-1677)

 

Lasciatemi qui solo, del Primo Libro (1618) de Francesca Caccini

 

Sinfonia de La Liberazione  di Ruggiero dall’isola d’Alcina (1625), de Francesca Caccini

 

O Chiome belle, del Primo Libro (1618) de Francesca Caccini

 

Chi desia di saper, del Primo Libro (1618) de Francesca Caccini

 

Dolcissimi respiri, o Il silentio nocivo, op.1, (1644) de Barbara Strozzi

 

Amor dormiglione, de les Cantate, ariette e duetti (1651), op.2, de Barbara Strozzi

 

Tant lo seny y fantasia, contrafacta d’Un sarao de la Chacona, (1644) de Joan Aranyés (c.1580-c.1650), amb text del Sarao de Amor de Joan Timoneda (València, 1520-1583)

NOTES al PROGRAMA

 

La soprano Èlia Casanova, junt al grup renaixentista Lucentum XVI, ens presenten el programa Dolcissimi respiri, títol d’un madrigal de la veneciana Barbara Strozzi, una de les dones compositores més important de la història. Una dona entre les moltes que podem veure cantant o tocant instruments en tantes pintures des de l’edat medieval fins al romanticisme. Protagonisme que, per contra, no trobem en les signatures de composicions, com si no estigueren capacitades per a la creació musical. Lluny de la realitat, hem de buscar el motiu en el rol atorgat per la societat patriarcal d’aquelles societats i que, malauradament, encara cueja. Relegades a determinats oficis i vetades per a d’altres, van ser poques les que  van aconseguir trencar els paradigmes establerts.

               

Aquest concert tindrà com a nexe comú la presència femenina en la música renaixentista dels segles XV i XVI, i el primer barroc del XVII. El percurs d’aquests segles s’iniciarà amb una selecció de polifonia renaixentista dels cançoners de Barcelona, Palau, Montecassino i Colombina. A través d’aquest recull, coneixerem costums i episodis de dones religioses, nobles i burgeses, això sí, sota el prisma d’homes compositors alliçonadors de la moralitzadora societat patriarcal imperant.

En Virgen, reina gloriosa del Cançoner de Barcelona, la mare de déu és presentada com a reina, igualant-la així amb els «divins» monarques, premiant l’engendrament de Jesús de Natzaret, i haver-ho fet sense haver estat fecundada. Les dones en molts textos són objecte del desig, com en l’intent de justificar l’adulteri per ser  La bella mal maridada, curiosament obra del Cancionero de Palacio de la cort d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, on aquests temes feien gràcia, mentre les dones eren majoritàriament les víctimes de les purgues de la inquisició. En canvi, en una altra del mateix cançoner, De ser mal casada, musicada per Diego Hernández, una dona es lamenta de les injustícies i vexacions a les que es veu sotmesa. El desig a la dona també està present en la inquientant, per la incitació a la pederastria, Niña e viña de la Colombina, cançoner d’ús a la mateixa cort i precedent al de Palacio, i que així es coneix per haver estat adquirit per Hernando Colom, fill de Cristòfor «el descobridor», en 1534. L’enyor per la pèrdua de l’amor d’una dona mora per haver estat «segrestada» per altres moros, està narrat en Aquella mora garrida. L’obra que ens tanca el repertori renaixentista i obri la porta al Seicento Itàlia, és altra peça sensual, com ho és Basciame mille, mille volte (besa’m mil voltes) de Luca Marenzio. Però la presència de peces escrites per homes encara tindrà una mostra més amb una contrafacta del Sarao de la Chacona del lleidatà Joan Aranyés a la que hem incorporat el text del poema Tant lo seny y fantasia del cançoner Sarao de amor de l’escriptor valencià del segle XVI Joan Timoneda.

I arriba l’hora de les dones compositores i del barroc amb Francesca Caccini, cantant de la cort florentina del Medici, com també ho eren sa mare Lucia i sa germana Settimia. La faceta de compositora, però, ha quedat invisibilitzada sota el cognom associat al seu pare, Giulio Caccini, molt interpretat ens els circuits actuals de la música antiga. El 1625 Francesca, coneguda com a La Cecchina, estrena La Liberazione di Ruggiero de l’isola d’Alcina, òpera on el protagonista masculí, Ruggiero, és un cobard i incapaç que resulta superat en imaginació, desigs, bondat i pensament, per dos dones, Melissa i Alcina. Sens dubte, la Liberazione del títol és tot un missatge reivindicatiu. D’aquesta òpera sentirem la simfonia d’obertura, enmarcada per autèntics safirs de bellesa com són les àries del seu Primo libro delle musiche de 1618:  Maria, dolce Maria, Lasciatemi qui solo, O Chiome belle i Chi desia di saper.

I pocs anys després, de Florència passem a República de Venècia de la mà de Barbara Strozzi, batejada com a Barbara Valle, filla d’Isabella Garzoni, criada de Giulio Strozzi, qui a més d’adoptar-la, va intercedir per a que el gran Francesco Cavalli fora el seu instructor musical, i fer-la entrar en la prestigiosa Accademia de Gli Incogniti. D’ella sentirem el madrigal Dolcissimi respiri, o el silencio nocivo, potser altre missatge de denúncia de la submissió femenina, la trista i commovedora Che si puo fare en versió instrumental, i l’alegre i espurnejant Amor dormiglione. Servisca d’homenatge a totes les dones que durant la història, i encara ara, han patit el jou del masclisme.

 

 

 

elia casanova, soprano​ 

 

Èlia va obtenir el títol Superior de Cant al Conservatori de Música de València sota la tutela de Consol Rico, i es va especialitzar en música antiga, becada per l'Institut Valencià de la Música, al Royal Birmingham Conservatoire amb el prestigiós tenor Andrew King. Ha estat guardonada amb diferents premis a l'àmbit de la música antiga, entre els quals destaquen el Cecil Drew Oratorio Prize, el premi a la millor cantant de Música Antiga del Royal Birmingham Conservatoire, i el Premi Especial del Jurat al Concurs Internacional de Música Antiga de Gijón. El 2019 el seu disc L’Universo sulla pelle va rebre el Premi Carles Santos a millor disc de recuperació de patrimoni.

           

Ha rebut classes d'Andreas Scholl, Jean Tubery, Richard Levitt, Maria Jonas, Maria Schiabo, Carlos Mena, Lambert Climent, Robert Expert, Helena Lazarska, Paloma Gutierrez del Rierol entre d'altres i ha treballat amb directors com Jordi Savall, Fabio Biondi, Massimo Spadano, Carles Magraner, Eduardo López Banzo, Patrick Fournillier o Josep Ramon Gil-Tàrrega, entre d'altres.

                   

Com a solista, Èlia ha actuat en auditoris, teatres, catedrals, esglésies i capelles de tot el món, des del Palau de la Música Catalana i el Palau de les Arts de València, passant pel Walt Disney Concert Hall (Los Angeles), el Symphony Center Orchestra Hall (Xicago), el Tang Xianzu Theater a Fuzhou (Xina), o l'Acropolium de Cartago (Tunísia), entre d'altres.

                     

Fins ara ha enregistrat vint-i-sis discos amb diverses agrupacions. En els darrers dos anys ha gravat Super Lamentationes. Cristóbal de Morales, Germanies, Cantigues de Santa Maria i Mediterrània amb Capella de Ministrers, entre d’altres. 

                 

Ha participat en festivals de música de tot el món entre els quals destaquen una gira pels EUA amb Jordi Savall, Festival de Cremona, el BachFest Leipzig, el Festival Accadèmia Musica Antica di Milano, el Festival Voix et Route Romaine de Alssacia, entre d'altres.

 

LUCENTUM XVI 

Grup de ministrers dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces èpiques o d’amor d’origen cortesà i popular.

 

Entre les seuís actuacions destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes a Barcelona, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.

 

En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).