top of page

Dilluns 9 d'octubre, 20h

adriana mayer & ENSEMBLE

HÔTEL FAVART 
Una vesprada amb Josep Melcior Gomis 

adriana_mayer2.jpg

Adriana Mayer
mezzosoprano

Rubén Parejo
guitarra romàntica
Petit Jean l'Aîné 1830

Carles Budó
fortepiano Broadwood 1828

Pere Olivé

percussion

PROGRAMA

Hôtel Favart. Soirée autour de Gomis
Una vetllada romàntica amb Josep Melcior Gomis



Ouverture du Barbier de Séville, Giacomo Rossini (1792-1868) - Ferdinando Carulli (1770-1841) 


Vieni, o Ruggiero (Boléro), G. Rossini 


El dolor de los zelos, Josep Melcior Gomis (1791-1836)


No Feature like the Eye, J.M. Gomis

Je suis un amoureux nocher, J.M. Gomis

Fantasia sobre un tema de Gomis, Rubén Parejo

Bacchanale No. 1, Daniel Steibelt (1765-1823)
La gitanilla zelosa, J.M. Gomis

 

Ouverture du Barbier de Séville II, G. Rossini - F. Carulli 

Si la mar fuera de tinta, J.M. Gomis
Yo que no sé callar, Manuel García (1775-1832)

 

A unos ojos verdes (si los hay), J.M. Gomis

The Swiss Boy, J.M. Gomis

El Curro marinero, J.M. Gomis

NOTES al PROGRAMA

          La biografia de Josep Melcior Gomis presenta, de la mateixa manera que la seua obra, un recorregut ple de contrastos. Natural d’Ontinyent, és en aquest poble de la Vall d’Albaida on passa la primera infantesa. Als deu anys es trasllada a València on estudia a la catedral de la vila amb el seu Mestre de Capella, el gironí Josep Pons. En plena joventut, i després de prendre part en diversos actes revolucionaris, s’estableix a Madrid. Allà es vincula políticament amb els moviments liberals i compon diferents himnes patriòtics (entre d’altres, l’Himne de Riego). L’arribada de la monarquia absolutista de Ferran VII l’obliga a prendre el camí de l’exili, del qual ja no tornarà mai. Primerament s’instal·la a París, on rep l’ajut de Manuel García, famós compositor i tenor rossinià, qui l’introdueix en els ambients artístics de la ciutat i li dóna accés al propi Rossini, amb qui estableix una bona relació. El 1827 es trasllada a Londres, on desenvolupa el projecte d’una acadèmia de cant i compon i publica gran part del seu repertori vocal de saló. El 1829 torna a París, ciutat on resideix fins la seua mort prematura per tisis el 1836. Al llarg d’aquest període estrena diferents òperes, recolzat per amics com l’hispanista Louis Viardot (futur espòs de Pauline, filla de Manuel García), Berlioz o el llibretista Scribe. 
     L’obra de Gomis comprén des de motets polifònics amb baix continu fins a òperes de caràcter revolucionari i una gran diversitat de música vocal de cambra. Pel que fa a aquest gènere, la seua producció presenta una gran varietat d’estils: la cançó anglesa, la romança italiana amb reminiscències d’estil bellinià, alguna composició francesa fortament marcada per Meyerbeer, així com un considerable nombre de cançons espanyoles de notable caràcter popular, seguidilles i boleros, molts d’ells amb acompanyament de piano i guitarra. Un dels punts de trobada parisencs més habituals d’exiliats i desplaçats peninsulars fou el famós Hôtel Favart, on s’hi realitzaven vetllades musicals i era fins i tot el lloc de residència d’artistes com els guitarristes Dionisio Aguado i Ferran Sor, o el pintor Francisco de Goya. Està bastament documentada la participació de Gomis en aquestes reunions.
         El present concert vol ser una aproximació al recorregut vital de Gomis i una recreació de les trobades a l’Hôtel Favart. A més d’una mostra de cançons de Gomis, el programa n’inclou altres de Rossini, García o Carulli, així com peces amb percussió obligada incloses en reculls francesos o anglesos. Segons el testimoni de les seues cartes, tot i estar establert a França, la seua predilecció eren els pianos anglesos. I de fet, per a la realització d’aquest concert es compta amb una guitarra romàntica i un piano original Broadwood, construït a Londres precisament el 1828, en plena estada del compositor a la ciutat.
 

 

Adriana mayer
 

    Adriana Mayer col·labora amb agrupacions com Al Ayre Español, Vox Luminis, Collegium Vocale Gent, Forma Antiqva, Musica Ficta, Capella de Ministrers, La Grande Chapelle, Concerto 1700, Vespres d’Arnadí, Barcelona Ars Nova o Mil·lenni Ensemble de Londres. Ha actuat a teatres i auditoris de renom a Europa i Amèrica, i ha participat en nombrosos festivals internacionals. Molts dels seus concerts han estat gravats per televisions i ràdios internacionals, com BBC, Radio Clásica de RNE, Österreichischer Rundfunk (ORF), Radio Nacional de Colombia, Polskie Radio o La 2 de RTVE. Ha realitzat gravacions per als segells CDM, Enchiriadis, DUX, Universum Records i IVM, i ha participat en l’enregistrament de la banda sonora de la pel·lícula Quién te cantará (Carlos Vermut) i del film nord-americà Walking Out (Alex Smith).

rubén parejo
 

    Rubén Parejo ha estat guardonat en diversos concursos internacionals, és professor convidat en nombrosos cursos, seminaris, concursos i master classes a universitats i conservatoris. Com a guitarrista solista ha actuat a Holanda, Itàlia, Portugal, Mèxic, França, USA, Argentina, Àustria, Anglaterra, Brasil, Alemanya, Croàcia, Suïssa, Israel, República Txeca, Tailàndia... on la seua manera d’interpretar ha sigut elogiada per la premsa i revistes especialitzades. Ha fet concerts i classes magistrals a diferents ciutats del Japó (Tòquio, Chiba, Azumino, Osaka, Sapporo). 

cArles budó
 

    Carles Budó ha estudiat piano amb Árpád Bodó, Wolfram Rieger, Roger Vignoles, Irwin Gage, entre d’altres. Paral·lelament treballa la interpretació de la música antiga, clavicèmbal, baix continu (Pia Elsdörfer, Pierre Hantaï, Christian Curnyn...) i repertori medieval (Pedro Memelsdorff). Obté el Máster en fortepiano amb Arthur Schoonderwoerd i Luca Guglielmi. Ha actuat amb intèrprets i formacions com Chiara Banchini, Gilles Apap, Ara Malikián o La Colombina. Acompanya cursos d’Emma Kirkby, Ana Luisa Chova, Chiara Banchini o Marianne Muller. Des de 2005 és professor de repertori vocal al Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València. 

pere olivé
 

    Pere Olivé és un percussionista que recull la frescor de la tradició musical oral del seu país i l'academicisme de la percussió clàssica. Es llicencia en percussió històrica i música tradicional catalana per l'ESMUC, on ha estudiat amb Pedro Estevan. A més a més, s'ha format amb altres professors d'arreu del món: Andrea Piccioni, Michael Metzler, Yshai Afterman, David Kuckhermann i Glen Velez. Combina la docència amb la vida d'intèrpret col·laborant regularment amb formacions com Le Poème harmonique, La Grande Chapelle, L'Achéron, Hespèrion XXI i Le Concert des Nations, i part de Quintet Montsant, Cobla Catalana dels Sons Essencials, So Nat Grallers de Tarragona, Eròtic-Giust i Tañer. Ha enregistrat una vintena de CDs que van des de la música tradicional i antiga a la música contemporània.

 

Dissabte 9 Octubre, 19h

Lucentum XVI

Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort

Pere Saragossa, xeremies i direcció

Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt

Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix

Carlos García-Bernalt, orgue

Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx

Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;

Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió

a_A090889 - còpia.jpg

PROGRAMA

Francesc de Borja 

· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato

· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
 

· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)

 

· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino

 

· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)

 

· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)

 

· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus

 

· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.

 

· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)

*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)

SOBRE EL GRUP

lucentum xvi

Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.

Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.

En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).

NOTES al PROGRAMA

FRANCESC DE BORJA 

Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
 

En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc  durant la missa del Diumenge de Rams.
 

Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià

Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).       

Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.

bottom of page