Diumenge  9 d'octubre, 20h

AL FIRDAUS ENSEMBLE

La València del Xarq Al-Andalus

Músiques a l’entorn d’Al-Russafi, poeta de la València almohade

Al Firdaus Ensemble 1 còpia.jpg

Ali Keeler, violí i veu solista
 

Youssef El Mezghildi, qanún
 

Omar Benlamlih, veu solista i percussió
 

Salma Vives, violoncel
 

Muhammad Domínguez, percussió i cor

Efrén López, oud

PROGRAMA

La València del Sharq Al-Andalus

Ayatun-Nur, recitació de l’Alcorà


La crida, tradicional d’Aleppo

Floreix a la medina, cançó popular mediterrània

Tornant a l’únic, taqsim llaüt en maqam Rast

Gul Yuzunu, tema sufí turc

Salawat celta

Salveu València!, poema d'Ibn Al-Abbär (València 1199 - Túnez 1260)

Uzzal Pesrev, instrumental

Atainaka bil Faqri, moaxaha d'Abu al-Hasan al-Shushtari (Guadix? c.1203 - Egipte 1269)

Tema andalusí, poema de Muḥammad ibn Ġālib al-Rusāfī (València c.1141 - Màlaga 1177)

Al-Madha morisc, poema morisc en aljamiado

Al Fiyashiyya, tradicional andalusí

AL FIRDAUS ENSEMBLE

Al Firdaus Ensemble és un conjunt de música andalusina i sufí basat en la ciutat de Granada, està compost per músics professionals d'origen marroquí, anglés i veneçolà.

En el moment en què els músics afinen els seus instruments afinen també els seus cors per a rebre la inspiració del moment i d'aquesta manera elevar a l'audiència a un estat de contemplació.

 

Tradicionalment es defineix aquest tipus de música amb la paraula àrab sama´ que podria traduir-se com l'art d'escoltar. L'estil tan original de la seua música és un resum de diferents estils musicals i inclou temes originals amb influències cèltiques i del flamenc, així com arranjaments de cançons provinents del ric llegat de la tradició sufí de fonts àrabs, andalusís i turques.

 

Les cançons són principalment en àrab amb lletra de la poesia dels grans mestres sufís de l'Al-Andalus i del món àrab, Ibn Arabi i Al Shushtari. El seu repertori inclou adaptacions de poemes escrits en aljamiat, la llengua escrita pels moriscos andalusís durant el segle XVI usant l'escriptura àrab

NOTES al PROGRAMA

 

El  programa «La València del Xarq Al-Andalus» reuneix diferents cançons i melodies de tradició andalusina entorn al poeta conegut com Al-RUSAFI.

 

Abü 'Abd Allah Muhammad Ibn Gàlib al Rusafí està considerat el millor poeta de València del període almohade. Encara que va escriure la seua producció a Màlaga, és el gran cantor nostàlgic de València. La seua Elegia Valenciana és la peça mestra, no sols d'aquest autor, sinó de tota la poesia continuadora de l'estil jafayí, escrita pels poetes aràbics valencians.

 

Va nàixer a Russafa, barri de València, en data que alguns historiadors situen a mitjan del segle XII, tal vegada el 1141. València està en la memòria del poeta com la pàtria distant i estimada; el paradís perdut d'on se’n va anar de jove i on tornar és impossible.

 

Aquesta distància li inspira versos magnífics i converteix la llar dels seus avantpassats en un nom màgic, ple de ressonàncies literàries que l'havien convertit en un paradís enjardinat en els poemes d’Ibn Jafaya o d’Ibn al-Zaqqaq, poetes dels quals al-Rusafí és considerat deixeble i continuador

 

 

 

Dissabte 9 Octubre, 19h

Lucentum XVI

Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort

Pere Saragossa, xeremies i direcció

Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt

Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix

Carlos García-Bernalt, orgue

Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx

Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;

Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió

a_A090889 - còpia.jpg

PROGRAMA

Francesc de Borja 

· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato

· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
 

· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)

 

· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino

 

· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)

 

· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)

 

· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus

 

· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.

 

· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)

*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)

SOBRE EL GRUP

lucentum xvi

Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.

Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.

En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).

NOTES al PROGRAMA

FRANCESC DE BORJA 

Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
 

En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc  durant la missa del Diumenge de Rams.
 

Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià

Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).       

Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.