Divendres 6 d'octubre, 20:30h
vespres d'arnadí
CONCERTS DE BACH
Johann Sebastian Bach
VESPRES D’ARNADÍ
orquestra barroca
Dani Espasa,
clavecí i direcció
Pere Saragossa,
oboé
Marina Durany,
traverso
Vadym Makarenko,
violí solista
Oriol Algueró,
violí I
Kathleen Leidig, violí II
Cecilia Clares,
violí II
Natan Paruzel,
viola
Oriol Aymat,
violoncel
Mario Lisarde,
violone
PROGRAMA
​
Concerts de Bach
Johann Sebastian Bach (1685-1750)
​
Concert per a clavicèmbal en La major, BWV 1055
Allegro
Larghetto
Allegro ma non tanto
​
Concert per a oboè i violí en do menor, BWV 1060R
Allegro
Adagio
Allegro
​
Concert de Brandenburg núm. 5, per a traverso, violí i clavicèmbal, BWV 1050
Allegro
Affettuoso
Allegro
NOTES al PROGRAMA
​
Concerts de Bach. Un monogràfic del Bach concertant, inspirat en els seus inicis per l’stile concertato que s’havia gestat i desenvolupat a Itàlia des de les últimes dècades del segle XVII. Johann Sebastian Bach compon i arranja per a clavicèmbal i orquestra una sèrie de concerts que compten entre els primers per a aquesta formació. Al Concert per a clavecí i orquestra núm. 4, en La major, BWV 1055, Bach combina el motlle consolidat per Vivaldi, a qui admirava, amb la densitat contrapuntística i la intensitat rítmica i expressiva que li són pròpies. La segona peça que Vespres d’Arnadí interpretarà serà el Concert per a oboè i violí, en Re menor, BWV 1060R, que segurament va ser composada en els anys que Bach va estar a Köthen (1717-1723). Tot i que la partitura original es va perdre, es va poder reconstruir gràcies a una versió que Bach va arranjar al 1736 per a dos clavicèmbals i orquestra de corda. I tancarà el programa el Concert de Brandenburg núm. 5, en Re major, BMV 1050, escrit al 1721 amb tres solistes: flauta traverso, violí i clavicèmbal. El 24 de març (o maig) de 1721, Bach envia al marquès Ludwig de Brandenburg una carta dedicatòria acompanyada de "Six Concerts avec plusieurs instruments”, que avui dia estan considerats com una obra cabdal de la música instrumental de tots els temps. Una altra dada a ressenyar és que el primer moviment del concert de Brandenbug número 5 inclou una formidable cadenza de 65 compassos que converteix aquesta obra en l’embrió del que acabaria sent el concert per a piano i orquestra modern.
solistes
​
VadYM MAKARENKO, violí
Nascut a la ciutat ucraïnesa de Korsun-Shevchenkivskiy, Vadym Makarenko el 2012 conclou els seus estudis de violí modern a l'Institut de Música de Kíev a la classe de Vadym Kozin, i anys després inicia estudis de violí barroc amb Amandine Beyer a la Schola Cantorum de Basilea. Principalment desenvolupa la seua activitat musical amb grups com Gli Incogniti (Amandine Beyer), Collegium 1704 (Václav Luks) o el seu propi conjunt Infermi d'Amore, i també és convidat amb freqüència com a solista o concertino per nombrosos grups de tota Europa. Al gener de 2022 la Fundació Jumpstart Jr. d'Amsterdam li cedeix un violí de Lorenzo & Tomaso Carcassi construït l'any 1760.
​
MArina durany, traverso
​
Marina Durany és músic, pintora, il·lustradora i escriu sovint tot d'històries i poemes. Creu que si algú vol posar-li una etiqueta que sigui la de trobadora. Va estudiar flauta travessera i traverso a Badalona i Amsterdam i ha participat en concerts de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquesta Ciudad de Granada, l’Orquesta Sinfónica de Galicia, l’Orquestra Simfònica del Vallès; orquestres de música antiga com Al Ayre Español, Bach Zum Mitsingen, Bachvereniging i Harmony of Nations, i actualment és flauta solista de Vespres d’Arnadí i l’Orquestra Barroca Catalana. A més de fer exposicions, ha pintat en directe amb els Barcelona Clarinet Players a l’Auditori de Barcelona i, dins el Festival de Vespres d’Arnadí, a l’òpera Apollo e Dafne de Haendel.
​
PERE SARAGOSSA, oboé
​
Ha estudiat oboé a l’Ateneu Musical de la seua natal Vila Joiosa, Conservatoris d’Alacant i València, i oboé barroc amb Alfredo Bernardini a l’ESMUC de Barcelona. Va treballar durant 9 anys a l’Orquestra Simfònica del Vallès, i al 2005 va crear Vespres d’Arnadí junt al clavecinista Dani Espasa, grup barroc amb qui ha actuat a prestigiosos festivals d’Europa. Ha col·laborat amb prestigioses orquestres barroques com l'Accademia Bizantina, Zefiro Ensemble, Balthasar Newmann Ensemble, Europa Galante, Helsinki Baroque Orchestra, Ensemble Matheus, Stockholm Barokorkester, Le Concert des Nations i Austrian Baroque Company. Des de l’any 2016 és professor d'oboès històrics al Conservatori Superior de Música de Castelló.
​
dani espasa, clavicèmbal i direcció
​
Dani Espasa, nascut a la Canonja (Tarragonès), ha treballat com a compositor, pianista i director musical d’espectacles de dansa, cinema, televisió i, sobretot, teatre. És el director musical de la cantant Maria del Mar Bonet i col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Després d’estudiar clavecí amb Béatrice Martin a l’ESMUC, inicià una intensa activitat amb grups de música barroca, renaixentista i medieval actuant en prestigiosos auditoris d’Europa, Amèrica i l’Àsia. Actualment és professor d’improvisació i de música de cambra a l’ESMUC.
​
VESPRES D'ARNAdí, orquestra barroca
​
Vespres d'Arnadí és una orquestra barroca creada l'any 2005 per Dani Espasa i Pere Saragossa per oferir versions plenes d'emoció, frescor i espontaneïtat, utilitzant instruments i criteris històrics. El seu nom recorda els concerts que al segle XVIII, eren habitualment oferts als VESPRES com a postres dels sopars distingits de nobles i burgesos. Carabassa, sucre i ametlles són els ingredients de l’ARNADÍ, un dels postres més antics del País Valencià.
​
Amb una intensa activitat concertística, el conjunt actua a importants sales i festivals d'Europa com Peralada, Torroella de Montgrí Barcelona, Sevilla, Santander, Madrid, Londres, Halle, Praga i Ostrava, entre d'altres, i col·labora amb prestigiosos solistes, com Vivica Genaux, Mary Ellen Nesi, Núria Rial, Maria Hinojosa, Ana Quintans, Sunhae Im, Marie Lys, Hilary Summers, Sonia Prina, Emiliano González Toro, Juan Sancho o Thomas Walker, per citar-ne alguns exemples.
Vespres d'Arnadí compta amb els treballs discogràfics Pièces de Simphonie de Charles Desmazures, Missa en Re Major de Josep Mir i Llussà i Anna Maria Strada, la favorita de Händel, tots tres amb el segell Musièpoca. L'últim dels discos porta per títol L'Alessandro amante, i està protagonitzat pel contratenor Xavier Sabata i editat amb el segell Aparté.
Vespres d’Arnadí rep ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l'Institut Ramon Llull.
Dissabte 9 Octubre, 19h
Lucentum XVI
Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort
​
Pere Saragossa, xeremies i direcció
Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt
Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix
Carlos García-Bernalt, orgue
Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx
Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;
Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió
PROGRAMA
Francesc de Borja
· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato
​
· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)
· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino
· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)
· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)
· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus
· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.
· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)
​
*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)
SOBRE EL GRUP
lucentum xvi
​
Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.
​
Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.
​
En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).
NOTES al PROGRAMA
FRANCESC DE BORJA
​
Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc durant la missa del Diumenge de Rams.
Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià
Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).
​
Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.
