top of page

Divendres 29 de setembre, 20:30h

harmonia del parnàs 
confiado jilguerillo
350 aniversari del naixement d'Antoni Lliteres 1673-2023

_MG_1572 (2) HParnas convento alta còpia.jpg

Marian Rosa Montagut, clavicèmbal i direcció

Ruth Rosique, soprano

 

Belén Roig, soprano

 

Fernando Pascual, violí I

 

Sònia Benavent, violí II

 

Guillermo Martínez, cello

PROGRAMA

Confiado jilguerillo
350 aniversari del naixement d’Antoni Lliteres 1673-2023

 

Antoni Lliteres (1673-1747)

Frondosa, apacible estancia, de l'òpera Los Elementos

El aire soy, de Los Elementos

Confiado jilguerillo, d’Acis y Galatea      

 

José de Nebra (1702-1768)

Adiós prenda de mi amor, d’Amor aumenta el valor      

¿Qué han de ser los maridos?, d’Iphigenia en Tracia      

 

Francisco Hernández y Llana (ca.1700-1780)

Verso de segundillo

 

Pascual Fuentes (1721-1768)

Ayer con vista (Recitado - Aria)

 

Vicente Martín y Soler (1754-1806) 

L’innocenza  -  La speranza  -  La pastorella

 

José de Nebra (1702-1768)

Ídolo amado, de Viento es la dicha de Amor      

 

Antonio Ripa (1721-1795)

Si rayo a rayo (Introducción - Recitado - Aria)

NOTES al PROGRAMA

Confiado jilguerillo és una de les àries de la sarsuela barroca Acis y Galatea del compositor d’Artà (Mallorca) Antoni Lliteres, ària que dóna títol al present programa dedicat al 350 aniversari del naixement d’aquest compositor. Lliteres va ser un dels millors compositors de música escènica de la primera meitat del segle XVIII i la seua sarsuela Acis i Galatea va tindre un gran èxit no sols a Madrid sinò també a València. Junt a obres del mallorquí, sentirem d’altres d’autors del Setcents. Entre ells trobem als valencians Josep Pradas, Francisco Hernández y Llana, Pasqual Fuentes i a l'internacional Vicent Martín i Soler, junt als aragonesos José de Nebra i Antonio Ripa. La selecció d'obres escollides mostra l'evolució del llenguatge musical propi cap a un llenguatge musical universal d'influència italiana.

 

marian rosa montagut

Marian Rosa Montagut, és llicenciada en Filosofia, professora de piano i professora superior de clavecí, obté el diploma en estudis avançats en Musicologia en la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina l'activitat interpretativa amb la investigació musicològica, publicant els resultats dels seus treballs a Anuari Musical (CSIC), Diccionari de la Música Valenciana (SGAE), Història de les Terres de l'Ebre (Fundació Ilercavònia- urv), etc. Dirigeix el Centre de Recerca i Difusió Musical TEMPUS, ubicat a València. Ha obtingut diverses beques i premis i ha format i forma part de diferents equips d'investigadors en projectes del Ministeri de Ciència i Tecnologia en el marc de projectes R+D, fundacions i altres institucions públiques i privades.

harmonia del parnàs

Harmonia del Parnàs interpreta obres anteriors a 1800 amb instruments i criteris històrics, partint de la investigació musicològica de manuscrits musicals de tot el món. L'ensemble liderat per la musicòloga i clavecinista valenciana Marian Rosa Montagut, ha estat convidat pels més importants festivals, institucions i auditoris nacionals i internacionals com el Festival Internacional de Santander, el Auditori Nacional de Madrid, el Festival Internacional de Música Sacra de Tortosa, el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Música Antiga d'Aranjuez, l'Auditori de Lleó, Clàssics a l'Estiu de la Comunitat de Madrid, el Festival de Música Renaixentista i Barroca de Vélez Blanco, el Palau de la Música de València, l'Auditori de Conca, el Festival de Música Antiga d'Úbeda i Baeza,  o el Palau de les Arts, entre d'altres. A l'estranger ha realitzat nombroses gires per Europa, actuant entre altres llocs al Castell de Pau (França), al Festival d'Art de Góis (Portugal), a la Vila Ephrussi de Rothschild de Niça (França) o al Teatre Miejski de Gdynia (Polònia) i pel continent americà, on ha realitzat nombrosos concerts als Estats Units a ciutats com Chicago, Miami o Nova York, ia Amèrica Llatina on realitza gires de manera regular i ha actuat a ciutats com Buenos Aires i Còrdova ( Argentina), Montevideo (Uruguai), L'Havana (Cuba), etc. Els concerts d'Harmonia del Parnàs han estat emesos per Televisió Espanyola (els concerts de la 2), RNE (Ràdio Clàssica), Xarxa Europea de Ràdio, Catalunya Ràdio, etc. El grup compta amb huit CDs i està treballant en el proper llançament.

ProcessóBrussel·les_1616.png

Dissabte 9 Octubre, 19h

Lucentum XVI

Francesc de Borja
Músiques pel 450 aniversari de la seua mort

Pere Saragossa, xeremies i direcció

Quiteria Muñoz, soprano; Carla Sanmartín, contralt

Jesús Navarro, tenor; Giorgio Celenza, baix

Carlos García-Bernalt, orgue

Xavier Boïls, cornetto; Vicent Osca, sacabutx

Antoni Lloret, xeremies; Antoni Llofriu, baixons;

Nando Fernández, viola de mà; Facundo San Blas, percussió

a_A090889 - còpia.jpg

PROGRAMA

Francesc de Borja 

· La Bataille, de Clément Janequin (c.1485-1558), del Dixiéme livre (Amberes, 1545) de Tielman Susato

· Rondeau «Ce jour», de Guillaume Dufay (c.1397-1474)
 

· Ave Maris Stella, de G. Dufay / Cançoner de Montecassino (c.1480)

 

· Miserere Nostri – Vexilla Regis, C. Montecassino

 

· El cervel mi fa, anònim del Cançoner de Palau (c. 1500)

 

· Susanne un jour, d’Orlando de Lassus (1532-1594)

 

· Credo in unum Deum de la Missa d’imitació de Susanne un jour, d’Orlando de Lassus

 

· Makam Muhayyer «Kúme» usules Düyek Acemler, marxa turca de guerra.

 

· Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum*, de Jan Nasco (c.1510–1561) i Joan Baptista Comes (c.1582-1643)

*Descrita com a «Passion de Valencia» per Joan Baptista Comes (Arxiu del Monestir del Escorial, c.1607)

SOBRE EL GRUP

lucentum xvi

Grup de ministrers (sonadors d'instruments) dirigit per Pere Saragossa, creat per a interpretar i difondre el ric i variat repertori musical del Renaixement. Les bandes d'instruments de vent, amb el nom d’alta capella, es van extendre per ciutats i viles d’Europa als segles XV i XVI. La funció principal dels ministrers dins de la litúrgia era la d’acompanyar la música vocal, doblant les veus. En l'àmbit civil, l’alta capella s’encarregava d’interpretar danses, cançons populars, i les peces d’amor i èpiques d’origen cortesà i popular.

Entre les actuacions de Lucentum XVI destaquen les realitzades a Bari i Molfetta dins del Festival Anima mea de la Puglia (Itàlia), Vespres Musicals del Monestir de Pedralbes, Festival de Música Antiga dels Pirineus, Festival Serenates de la Universitat de València, Festival de Música Antiga de Morella, Clásicos en la Frontera a la Ribagorça, Festival de Músicas Contemplativas de Santiago de Compostela, Festival de Música Sacra de Benicàssim, Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola.

En 2021 han publicat el primer treball discogràfic amb el títol «El Cantoral del Monestir de Santa Maria de la Murta d’Alzira», disc del que la crítica especialitzada ha dit «La ejecución es absolutamente exquisita, llena de equilibrio en las excelentes voces y los instrumentos (...). El disco es una joya, tanto por la interpretación como por la inédita y bella polifonía y por la documentación.» (Manuel de Lara Ruiz, Revista Scherzo, juny 2021).

NOTES al PROGRAMA

FRANCESC DE BORJA 

Aquest programa commemora el 450 aniversari de la mort de Francesc de Borja i Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572), qui fou duc de Gandia, virrei de Catalunya, ingressant més tard a l'orde jesuïta, essent proclamat sant l’any 1671, pel que l’església catòlica enguany celebra el 350 aniversari d’aquest fet.
 

En aquest concert es farà l’estrena en temps moderns de la Passio Domini nostri Iesu Christi secundum Mattheum, obra que Ferran d’Aragó, virrei de València i duc de Calàbria, va encarregar al compositor flamenc Jan Nasco (ca.1510-1561) per a regalar-la a la Catedral de València, essent coneguda aleshores com a la Passió de València. Aquesta obra forma part del cantoral del Monestir de la Murta d’Alzira, de l’orde dels Jerònims, corpus musical al que el nostre grup ha dedicat el primer dels seus discs aparegut a principi d’enguany. La representació d’aquesta Passió, en la litúrgia catòlica romana, tenia lloc  durant la missa del Diumenge de Rams.
 

Els personatges principals de la Passió de Mateu són Crist, l'Evangelista narrador i la turba (multitud) que interpretava tota la congregació. La partitura de la turba no s’ha trobat al monestir alzireny, pel que podria haver-se interpretat en cant pla, o bé en polifonia que no s’ha trobat allà. Però algunes parts cantades per la turba les trobem al Monestir de San Lorenzo del Escorial, escrites en polifonia a 6 veus pel valencià

Joan Baptista Comes, mestre de capella a la Catedral de València on va succeir el seu mestre Josep Prades. Altres intervencions de la turba, però a 4 veus, apareixen a Venècia en un llibre publicat el 1561 i signades pel mateix Jan Nasco. Des del Concili Vaticà II, realitzat entre l’any 1959 i 1962, el cant de la Passió llatina ha estat substituït en quasi totes les diòcesis per la lectura de la Passió en llengua vernacla (a excepció del País Valencià, on, en general, no es fa en la llengua pròpia).       

Junt a aquesta obra magna es presenten, entre d’altres, peces del Cancionero de Palacio, palau de la reina Isabel de Castella (la Catòlica) i del rei Ferran d’Aragó, i del Cançoner de Montecassino (Nàpols), recull escrit en la dècada de 1480 i que va acompanyar a Alfons i Roderic de Borja a la Roma que els va fer Papes amb els noms de Calixt III i Alexandre VI respectivament.

bottom of page